"exó"

Per poder anar a veure en García vam deixar la Lola a cals avis de l'Estartit. I això que estava una mica moixa. Li surten dents i tenia els peus una mica escaldats però és una campiona i s'ha portat molt bé. Aquest matí he aprofitat que la Mar fa festa i la Lola no té guarderia per anar abans a la feina i així poder sortir una mica abans. A les 8.30, puntual, ha sonat el meu telèfon. Era la meva filla que em deia Papa pel telèfon. Hem interactuat telefònicament, una cosa que, fins fa no gaire era impossible. Quan algú li deia alguna cosa per telèfon es limitava a escoltar, a somriure, a fer cara de vergonyes, però poca cosa més. Ara ja xerra. Crida l'avi, el papa i a qui faci falta. Diu Hola. I vol arreplegar el mòbil. L'altre dia va agafar el de la Mar i sense ni adonar-nos-en, em va enviar 4 missatges, va memoritzar un número i va tirar una foto. Evidentment, de manera inconscient! Què tenen aquestes eines diabòliques que els atrauen tant? I els mandos a distància? Els nens imiten el que veuen fer i això vol dir que veiem massa tele i parlem massa pel mòbil. No trigarà gaire a anomenar-lo pel seu nom. Ara, de moment, ho soluciona assenyalant-lo amb el dit i dient "exó".