Fauna Lola V (Les Mariquites)

Les Mariquites musicals són un cas atípic. Per aparença, per duresa i perquè se'ls ha de donar corda perquè tinguin sentit, són una joguina apta per nens més grans que la Lola. La petita Lola, però, (ara ja és gran!) se seguida va mostrar molt d'interès per aquestes tres individues que, en tocar-les, emetien una música. Quedava fascinada. Quan era ella qui les manipulava, el so durava molt poc perquè, evidentment, no tenia prou força per donar corda suficient. Els papes, en canvi, ens afanyàvem a donar-li corda per veure-la amb aquella cara d'al·lucinada. I més, sabent com sabíem, que quan sonaven les Mariquites els plors i els mals rollos (pecata minuta, comparat amb ara) cessaven. Li feien molta més gràcia que, per exemple, aquells ninots que fan llum quan els apretes la panxa.

Quan ja va tenir una mica més de mobilitat, de seguida va aprendre que les antenes es podien mossegar i que els braços, que són de corda, es podien bellugar. Llavors la feina era nostra per evitar que s'empassés alguna boleta o rosegués la pintura. Com sempre, tot té dues vessants. Ara, com l'aneguet d'en Rem, disfruten d'una vida regalada. De tant en tant, però, les posem i, com els Rolling Stones, sempre sonen bé.