Ronaldo i Javi Navarro

Deixant de banda el més que meritori empat de la Reial Societat al camp de l’Espanyol, aquest cap de setmana, futbolísticament parlant, ha tingut dos noms propis: Ronaldo i Javi Navarro. Al primer se l’està gairebé criminalitzant per haver llençat una ampolla d’aigua mig buida a un aficionat que ves a saber el que li estava dient. He escoltat més d’una vegada les últimes hores que el comportament de Ronaldo és censurable, que amb reaccions com la seva s’incita a la violència i que l’espectador que paga l’entrada és sobirà. Pagar una entrada dóna dret a presenciar l’espectacle i prou, que jo sàpiga. Insultar els protagonistes o tirar objectes al terreny de joc és una llicència que, amb el temps, s’ha acabat considerant normal quan es circumscriu al futbol però que no figura a la lletra petita de cap tícket. També s’ha, més o menys institucionalitzat, que els jugadors han de ser homes de gel, que no han de tenir orelles ni sentiments. Que Ronaldo es va equivocar llençant l’ampolla i que ha de demanar disculpes és evident, però no pel fet en si sinó per haver-se posat a l’alçada dels energúmens (sic?) que van al camp a fer de tot menys veure el partit. Per altra banda aquests energúmens haurien d’estar agraïts de tenir per blanc a futbolistes amb la sang tan freda. Em pregunto si ha tornat a insultar algú més aquell aficionat anglès que va rebre en forma de coça la justícia de Cantonà? Ja sé que és una animalada el que acabo de dir però a vegades penso que, de tant en tant, a algú li aniria bé.Amb Javi Navarro no em vull extendre tant. L’agressió a Arango no és un fet inusual. El que és estrany és que, a aquestes alçades, aquest subjecte i el seu company a la defensa Pablo Alfaro només hagin enviat a la UCI al veneçolà del Mallorca. A què esperen per deixar-lo a l’ombra per sempre més?