Arcadio González (II)

En aquells moments l'Arcadio encara no acabava d'entendre per què i de qui s'escapaven. Només sabia que els soldats i els miners de la seva terra no s'entenien i que tothom parlava d'un tal Franco. Els seus pares s'havien quedat a la muntanya i la seva germana i ell acabaven d'arribar a una localitat francesa, Burdeus.
Per a un vailet mort de gana com l'Arcadio Burdeus era el més semblant al paradís. No recorda la cara que feien els grans quan les autoritats franceses, sobrepassades per l'allau de gent, els van començar a carregar en trens que tenien com a destinació final l'Espanya republicana. Li han quedat gravades a la memòria, en canvi, les cares d'aquells pagesos del país veí que carregaven el seu vagó amb pa, melindros, xocolata i diversos tipus d'embotits.