Estàtues i sociates

El govern socialista l’ha cagat retirant les últimes estàtues eqüestres que quedaven del general colpista i posterior dictador feixista, Francisco Franco. No pel fet de traslladar aquestes relíquies del mal gust estètic i recordatori de ferides encara obertes sinó per la forma i el moment. Fer-ho de nit implica que és un acte furtiu i ja n’hi va haver prou amb 40 anys de furtivitat. També s’ha perdut l’oportunitat de fer pedagogia. El passat no s’esborra mai, només podem aspirar que ens serveixi de vacuna. El moment tampoc era el millor. La majoria de seguidors d’el caudillo cobren pensió, caminen amb dificultats, només es poden gastar 3 eurus per encarregar pintades commemoratives, ja ni els queda el consol de veure TVE i els cadells que els secunden poden canviar d’usos i costums de la mateixa manera que canvia la direcció del vent. Aquests han agafat una mica d’aire i Acebes també està content. Ja té una mica més de carnassa.