Aquest matí tinc festa i m'he entretingut a comptar el nombre de vots que han obtingut els partits d'extrema dreta. N'he identificat 7 (no us penseu, alguns es camuflen molt bé sota denominacions prou ambígües) i sumen 48235 vots. Calculo que han pujat més de 11000 vots!
Si anessin junts serien la tretzena força política, amb 3000 vots més que Ciutadans i, perquè us en feu una idea, haurien obtingut 8000 vots més que els que ha aconseguit Esquerra a les comarques de Girona, on ha tret un escó. FET y las Jons (quin repelús) és el més votat amb més de 13000 vots i puja. Democracia Nacional supera els 12000 i España 2000 dobla resultats i s'enfila als 7500 vots, 500 més que Alternativa Española, que es presentava per primera vegada. Glups.
4 comentarios:
Veig que no comptes a Ciutadans en l'extrema dreta, i que presuposes que la part més carpetovetònica dels votants del PP no combregarien amb el 90% dels supòsits ultradretans...
En qualsevol cas jo, maniàtic de tafanejar sigles al col·legi electoral, també he constatat l'àmplia (i per sort fragmentada, sobretot després de llegir la teva anàlisi) presència ultradretana al ventall de paperetes. Sí, glups. I el que més preocupa és que on més se'ls vota és on cada cop més població hi haurà: barris perifèrics amb gent irada, empobrida i sense perspectives. Glups! David L'H.
La gran sort és que tots aquests fragmenten, en part, el PP. Si el PP es decideix, mai, a obrir el seu espectre i treure's la careta de centrista tot això anirà al seu calaix i llavors sí que seran perillosos... No hi poso a Ciutadans perquè tot i que el seu missatge té reminiscències, crec que encara està a una distància sideral d'aquests cadells de la barbàrie.
Salut...
... i malgrat tot, l'esquerra segueix fragmentant-se. Queda clar que en les darreres eleccions, molts votants d'IU i ERC vàren votar PSOE/PSC per evitar una victòria del PP. Però el que m'espanta més és la incapacitat que arrossega l'esquerra d'unir-se i fer front comú.
Trobo a faltar una esquerra que plantegi un projecte que vagi més enllà d'anar contra la dreta (que sí té tendéncia a aglutinar-se).
Quina llàstima que els polítics d'esquerres segueixin com al '39, cadascú amb la seva visió dogmàtica i apunyalant-se per l'esquena.
Salut!
Quina gran veritat, lliurepensador. La gran decepció és que tenim una esquerra que sap anar a la contra però no sap marcar l'agenda.
Publicar un comentario