Eleccions

Les eleccions ja són història i com que tothom hi diu la seva, la meva va per escrit.

Em sembla que la primera conclusió és que el més interessant encara no ho coneixem. Què farà el PP? Ha guanyat més escons que els socialistes tot i que Zapatero està més aprop de la majoria absoluta. Guanyen vots, escurcen la distància percentual amb en ZP i si volen, poden continuar tensant la corda. Si la corda és elàstica, ho podem passar tots plegats molt malament. Si la corda està gastada i prou tensada, no interpretar que han de canviar de discurs i d'equip pot conduir-los a la patacada. Estem tots a les mateixes trinxeres de sempre. Valencia i Madrid per un cantó; Andalusia (menys) i Catalunya a l'altre. Rajoy no ha dit res eloqüent aquesta nit però Esperanza Aguirre no era a l'escenari. És una senyal o s'estava fotent un lingotazo per celebrar alguna cosa? A baix, els seus cadells cridaven un "a por ellos inquietant". Si aquests "ellos" eren els periodistes de Cuatro y la SER que uns eixelebrats han estat a punt d'agredir podem estar tranquils perquè és només un assumpte policial i punt. Si l'"ellos" és més ampli, "mama por!"

El PSOE, gràcies al PSC, ha guanyat i està més aprop de la majoria absoluta però els aliats se li fan petits. Iu baixa a 2 (insuficient), ERC baixa a 3 (més real que els 8). Pot anar a acords puntuals o pot buscar un matrimoni de conveniència amb CiU, que aguanta el tipus. Si opta per això, el tripartit està perdut i la inestabilitat que haurà esvaït a Espanya la traspassarà a Catalunya perquè no seria correcte que un partit democratacristià acceptés un matrimoni allà a canvi de portar banyes aquí.

Gaspar Llamazares és el meu ídol i li demano disculpes per haver-lo traït, una vegada més, prostituint el meu vot per aturar el PP. Individus com jo i mitjans de comunicació sense personalitat -que ens condueixen al bi-partidisme- hem condemnat els partits que no tenen cap ísme on refugiar-se. Del que he escoltat aquesta nit... les seves paraules, les més reconfortants. "He fracassat, tenia tot el suport dels meus i també tota la responsabilitat. No em presentaré a la reelecció del meu partit i que el partit decideixi per on hem d'anar". No es pot demanar més en una nit electoral. Altres han dit d'ell i del seu partit allò de "que s'ho facin mirar", i també hi estic d'acord. Com és possible que algú amb un discurs que pot casar tan bé amb un espectre ampli de votants-currants i mileurers, és incapaç de calar?

Girona. Amb casi el 95 per cent escrutat continuem essent l'única província que no alimenta a cap diputat del PP. Tot i que el meu vot ha caigut en un d'aquests partits que d'aquí a quatre dies no serviran per res, estic orgullós d'haver contribuït a que l'Alícia Sánchez Camacho s'hagi de buscar la vida d'una altra manera. Li recomano que se'n vagi a València. Allà, el discurs del seu partit cala i de quina manera! Diu que a partir d'ara es dedicarà a fer feines de partit. Perfecte, que la seva nòmina la pagui Gènova.

Jo que volto pel país us puc dir que mai he estat tan aprop de la idea de la independència com ara. No penjaré l'estelada però si mai la veieu onejar al balcó de casa meva... molt em temo Sèrbia no estarà tan lluny i que faran falta pales d'ensorrar. Bona nit... i que tinguem sort!