Condemnes

ETA ha tornat a fer el que només saben fer els assassins, un nou acte de covardia. Matar una persona per l'esquena. Sempre, però aquesta vegada més, em venen ganes de vomitar quan imagino l'escena. Una mare i una filla que han de veure com el seu pare es dessagna allà al carrer com si fos un porc sense poder-hi fer res. Resultat: tres morts.
Quan he deixat de tenir arcades he començat a sentir una cançoneta enfadosa, que si tal partit no ha condemnat l'atemptat, que si aquesta nova mort ha de ser un punt de partida per la unitat de les forces democràtiques, que si comunicat de condemna unitari, que si suspensió dels actes públics, que si capella ardent a l'ajuntament, que si l'alcaldessa de Mondragón és d'un partit que no condemna... quin fàstic, una altra vegada!
He estat a punt de trucar a una tertúlia radiofònica de polítics que hi havia en aquell moment per demanar-los que revisin la fonoteca de l'últim crim d'ETA i que s'escoltin. Què deien fa un any? I fa dos? I tres? I si no els cau la cara de vergonya de tornar a enxufar-nos la cançoneta de la unitat dels partits enfront el terrorisme que s'ho facin mirar. No vull que em venguin cap més unitat, vull que la demostrin. I d'altra banda... de quina unitat parlen, amb quins partits i per què? Unitat per què? Quan algú s'uneix és per aconseguir alguna finalitat comuna i concreta. Quina és la finalitat que busquen, acabar amb ETA? La busquen tots? I com s'acaba amb ETA? Amb l'extermini físic dels seus membres? Amb una negociació? Mentre això no es tingui clar no es pot fer ni una cosa ni una altra perquè sempre, qui guanya, és el que no toca.
Sóc dels que crec que perquè això pari s'ha de negociar, i que negociar implica cedir. Sóc dels que crec que encara que arribem a un acord, sempre hi haurà dissidents per totes dues parts. Però avui em costa i si algú em dies que els perseguirà fins a l'infern i els exterminarà a tots... firmaria. Els que estigueu pensant que sóc un irresponsable talibà possiblement teniu raó en aquests moments. Però és un dels avantatges que tinc no essent polític. No haig de mentir. Demà espero que sigui un altre dia. Com deia ahir l'escriptor Fernando Delgado, ho serà!