Oficis

M'acabo de comprar una casa. Ja sé que s'ha d'estar una mica boig en aquests moments però la vida té aquestes coses. El cas és que, per culpa d'això, me les haig de veure habitualment amb electricistes, paletes, fusters i altres representants de nobles oficis. En línies generals, la casa s'aguanta i s'hi pot viure però els detalls delaten que, realment, te les has de veure amb molts impostors. Et pots trobar que han connectat malament els tubs de la caldera, que són incapaços de posar-te quatre endolls sense fer malbé un bon tros de paret, que les parets tenen bonys, que el terra t'ha quedat picat en més d'un punt, que han fet curt amb el sòcol del parquet, que t'han deixat el monocapa amb petites esquerdes, que els vidres de les finestres no acaben d'estar degudament fixats i quan plou hi ha riells d'aigua, que la campana extractora de la cuina està tan mal posada que no pots obrir la porta de l'armari que hi ha al costat... i així fins a confeccionar una llarga llista de greuges. I el problema més greu és que quan els ensenyes la xapussa i els demanes que t'ho arreglin, realment els estàs posant en un compromís. Tenen molta feina i, realment, no la saben fer millor perquè fa l'efecte que no tenen la formació suficient. L'hàbit no fa el monge, diuen, de la mateixa manera que la paleta no et converteix en oficial de primera. Quin és el problema? Que a aquests oficis, ara mateix, s'hi deu arribar involuntariament. Perquè es guanyen calés, perquè hi ha feina i perquè la gent es pensa que amb una mica de pràctica n'hi ha prou. I costa tant destriar el gra de la palla que al final acabes optant per dedicar-te al bricolatge. Et surt més barat, ho fas amb més carinyu i el resultat final acaba essent, la majoria de vegades, igual o millor que el que et podrien fer aquests anomenats professionals.