Annapolis

George Bush intenta netejar la seva imatge i com va fer Clinton en el seu moment, ha trobat en el mal anomenat procés de pau a orient mitjà un Cillit Bank de primera. Ha reunit a casa als líders de les dues parts en conflicte, Olmert i Abbas, i ha estat l'encarregat de llegir una carta als reis (ara que ve Nadal) en la que se'ns pinta una solució per al 2008. Però no ens enganyem, el que en surt de la cimera d'Annapolis no té res de nou. Periòdicament ens venen la idea que palestins i israelians s'asseuran periòdicament en taules per conversar i partir-se el territori en conflicte com a germans; donar-se aigua i fer callar els veïns àrabs sorollosos perquè ells puguin canviar els gairebé 60 anys de confilctes per una convivència idil·lica; deixant enrera trets, atemptats, crueltats i vileses de diferent calibre. Ni Olmert té la cadira prou forta per aguantar les pressions que li sortiran, fins i tot del seu propi partit, ni Abbas té cap mena d'incidència sobre Hammás, que ja està sacsejant Gaza per garantir que totes i cadascuna de les lletres que formen el comunicat que Bush va llegir siguin paper mullat amb el que fer la primera bola amb la que apedregaran els colons jueus i els carros de combat que mobilitzaran els israelites. Temps al temps.