Comissió Carmel?

La comissió d’investigació del Carmel ha escenificat una vegada més que si mai us quedessiu en companyia d’un polític en una illa deserta i només quedés un entrepà us moririeu de gana. Per més discrepàncies públiques que puguin escenificar els diferents partits, el seu sentit de classe és indestructible i això ha fet que les conclusions d’una de les comissions d’investigació més esperades hagin estat profundament decebedores. Les culpes s’han repartit convenientment perquè no siguin un pes difícil de portar per cap dels que han rebut. Una mica per les constructores, una mica per la construcció d’obres i com deia Juan Tamariz: “na na nanianoooooo…. Chas chas, passa passa”. Han carregat algun mort als dos càrrecs que ja van dimitir, és a dir, que han fotut un parell o tres de coces a un cadàver. Han passat de puntetes per la corrupció que envolta l’adjudicació d’obres públiques, el que tothom coneix ja com el 3 per cent. En comptes d’explicar quantes segones residències a la Cerdanya hem pagat o quants fills de convergents han estudiat a l’estranger gràcies a les carreteres que ens trinxen els territoris perquè els fanguis puguin contradir-se escapant-se a la més mínima de la tan perfectainsuperablemeravellosa Barcelona… ens hem de conformar amb un “hem d’obrir un debat sobre el finançament dels partits”. Quan collons l’obriran, el debat, i quan es treuran el passamuntanyes. Per això dos mesos de reunions? Fa uns anys algú proposava fer objecció fiscal per evitar que part dels impostos es destinessin a finançar l’exèrcit. Ampliem l’objecció fiscal a la classe política també.