El Girona va tornar a fracassar lluny de Montilivi i els símptomes que té són els de l’equip a qui el repte que té entre mans li va gran: digui’s Reial Societat intentant el títol de lliga, digui’s Celta de Vigo de Champions lluitant per evitar el descens. Malhauradament la situació del Girona ens acosta més al segon cas i suposo que no fa falta recordar que els gallegs ara ja són a Segona Divisió.
Hi ha molts detalls que no conviden a l’optimisme i la motxil·la es va omplint de pedres. Primera pedra: l’entrenador, Josep Maria Nogués, no té bona sintonia amb la plantilla. Em deia un jugador no fa gaire: “no sap què ens passa ni treu mai el millor onze inicial possible”. Segona pedra: no es pot lluitar per evitar el descens regalant gols a cada partit i cometent 20 faltes menys que el rival. A baix s’han de fotre coces, agradi o no. Tercera pedra: David Prats no marca i un jugador defenestrat (incomprensiblement) com Sergio Postigo és més resolutiu que ell, cosa que augmenta el desprestigi del primer. Quarta pedra: Mario Rosas porta instal·lat el sofware del Barça. Us imagineu a Iniesta a l’Osasuna? Doncs ja està tot dit. Podría seguir preguntant per què a la plantilla només hi ha un lateral esquerre, què té Idiakez que no tingui Melero… El que sí voldria és que, d’una vegada per totes algú decidís eliminar d’una revolada el “ditxós” poster de l’”ajuda’ns a pujar”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario