Ahir la Lola va veure la seva primera pel.lícula sencera, Buscando a Nemo. La van començar a la tele mentre estàvem sopant (sopàvem tard, sí, però era festa) i els postres ja ens els vam prendre al sofà. Com la santíssima trinitat, el papa i la mama flanquejaven a la Lola (mantelleta a les cames en ristre) i ens vam empassar tota la pel.lícula. Al final, la mossa va arreplegar en Sito i la Rata Benita i el ratolí i ja érem cinc els que veiem la pel.lícula. Li va agradar molt i crec que l'opció anar al cinema comença a ser vàlida. Si la pel.lícula li agrada, aguanta asseguda (anuncis inclosos, en aquest cas) molta estona. L'únic problema és que encara no sabem dir Nemo. Per la Lola és en "Monno".