El papa també va ser petit

Aquests dies a la ràdio ens han demanat fotos de quan érem petits. Tenia molt clar que volia donar-los aquesta. És la foto que m'agrada més, de totes les que m'han fet. Si pogués, la portaria al dni. Segur que la poli, als controls dels aeroports, em deixaria passar by de face només de veure-la. Em diuen que el posat és el mateix que tinc ara però que aquell Raül es sembla poc a l'actual. Les ulleres, el pentinat i les patilles porten a confusió. Ja ho entenc. Aquesta foto, a part d'agradar-me molt, crec que és la prova irrefutable que la Lola TAMBÉ té una retirada al seu pare. I posats a dir, aprofito també per reclamar el parentiu evident amb en Rem, que trobo que també es sembla al seu oncle. Apa, ja n'hi ha prou de reivindicar per avui, que ja veieu l'hora que és i sento la Lola que vol un bibi. Ara li ensenyaré la foto. A veure què diu?