Fer-se gran

La Lola es fa gran. Cada dia diu més coses (sap el seu cognom, demana les coses que vol, refusa les que no vol), ens enfadem tot sovint (cada dia), ens reconciliem d'inmediat (no pot ser d'altra manera). Interactuem, en definitiva. Però hi ha una cosa que no suporto. Que, cada cop més, plori quan la deixo a la guarderia. Hagi de marxar, com si fos un lladre, mentre les mestres l'entretenen. Diuen que és normal i que anirà a més. Però em costa.