Somnis

Aquesta foto és la constatació de què un dels somnis de la meva dona s'ha fet realitat, jugar a cuinetes amb la seva nena. Era una de les coses que divertia més a la Mar petita i sembla que la Lola va pel mateix camí. Jugar a cuinetes, però, no era l'objectiu d'aquest cap de setmana sinó aconseguir que la mossa seiés correctament i recolzés amb fermesa les cames a terra. Resulta que una especialista en motricitat ens ha dit que és més aviat vaga, la Lola, i que havíem d'estimular-la perquè va camí de 15 mesos i això de caminar... doncs com que no! Ha estat oli en un llum. S'ha passat el cap de setmana fent força amb les cames perquè per arribar a les peces que tenia per sobre de la taula havia d'aixecar-se. S'ha posat dreta multitud de vegades. Això ja era una proesa però el dissabte al vespre es va superar i ja va fer els seus primers passos en solitari per anar de la mama al papa i viceversa. No us penseu que va ser cap marató. Amb prou feines un o dos passos sense tenir cap mena de punt de suport però veient com reia no dubtem que s'ho va passar bé i que a còpia de repetir-ho, d'aquí a poc la Lola deixarà de ser la vaga per passar a ser la caminant. I la xarrapeta, que això sí que ho té! A mi sempre em deien que era molt bon nen però que si callés una mica aniríem millor. Sembla que la Lola és d'aquestes.
I no sé si serà l'exercici o què però ha menjat com una lleona. Crema de carbassa, llom de porc, pollastre a la planxa, verdura en quantitats industrials, gelat de xocolata blanca, aros de blat de moro (això no ho hauria de llegir cap nutricionista. Era un permi), tomacones amb oli i vinagre, orada, iogurt... (que ja ho sap dir, per cert). El diumenge al matí vam anar a fer una passejada en bicicleta i vam saludar avis, gossos, gats, nens, trens i fins i tot una avioneta.
P.D. Avis que llegiu el blog (que ho sé...) Ja diu perfectament a-vi i ia-ia. Prepareu el babero.