Normalitat

Avui hem tornat a la normalitat. La nena a la guarderia, el papa a la feina, la mare ja portava una setmana treballant... En tenia ganes. Horari, disciplina i tornar-se a sentir un mateix en la seva salsa. A la Lola se li ha fet una mica estrany tornar a la guarderia. A la porta ha fet una mica de resistència (hi hem arribat caminant per xulejar) però passats els primers minuts i després de demostrar que sabia cridar i xisclar si alguna cosa no li agradava tot ha anat millor. A l'hora de dinar també els ha fet saber que ja no s'empassaria qualsevol cosa i que millor tros que triturat! Ara es veu que està rendida (m'ho ha dit la Mar per telf perquè encara no he arribat a casa) i que juga tranquileta asseguda al sofà.
En un altre ordre de coses finalment hem aconseguit que el paio que va muntar les finestres de la casa, un tal Sitjà, reconegués que és un xapusses i que ens ha de canviar la persiana que no va, by the face! Després d'un any no està gens malament. Dimecres, segurament, ens arreglaran la rampa d'entrada al pàrquing i ja podré aparcar el cotxe. Viva!
A la feina tot normal. Moltes coses per decidir en poc temps però ràpidament he recuperat rutines que tenia molt oblidades. Suposo que aquesta provisionalitat fa que ara que la jornada està acabant tingui la sensació que no he acabat de fer res del tot bé. Els pròxims dies veurem..
Una altra bona notícia per acabar. He passat la ITV del Polo tot i les emissions contaminants del cotxe alemany. Gràcies Esteve!