Mofa, befa

Radovan Karadzic ha estat capturat. Ha viscut durant molts anys engarjolat en una identitat falsa en el pseudoestat dins l'estat que els serveis secrets han aconseguit mantenir fins ara. Aquest clan de poder no s'ha pogut desmuntar fins que el president europeísta Boris Tadic no ha tingut un govern prou sòlid per no haver de dependre dels diputats radicals. Han passat molts anys des que els polítics ens van vendre que la guerra estava acabada i que s'havien firmat uns acords de pau que, amb cascos blaus, s'haurien de mantenir i afiançar. Amb les armes callades o xerrant, que Karadzic hagi pogut viure durant 15 anys a dins mateix de Serbia ens ha d'ensenyar a dubtar de les declaracions triomfalistes. És una història grotesca, certament, la d'algú que es deixa créixer la melena, que adopta una nova identitat i que viu enmig dels que, un dia, va perseguir amb fanatisme. Però, per sobre de tot, és una història de crueltat. Els que han estat els veïns de la seva nova identitat possiblement van perdre un germà, un pare, un cosí o un fill en les matances que -pressumptament- el psiquiatra montenegrí va organitzar amb ajuda de Ratko Mladic, un dels que falta per capturar perquè Serbia tingui tots els cupons necessaris per formalitzar l'entrada a la UE. Qui sap si alguns d'aquests veïns van contribuir a mantenir-lo acudint a la seva consulta de curandero per guarir alguna nafra patida durant el conflicte del que ell en va ser responsable. És una crueltat afegida a la crueltat de la pròpia guerra, no trobeu?. No hi ha dret. Algú, a part de Karadzic, hauria de pagar per aquesta mofa al poble balcànic.
P.D. Al blog d'en Xirbi (teniu el link aquí a la dreta) en Josep Maria també hi diu la seva.