Escola de clics

Això és un clic de famòbil (ara en diuen Playmobil) i a mi, particularment, no em servia de res, en l'estat que el veieu. Massa parafarnàlia, massa predestinat a morir en un camp de batalla, pel meu gust. A mi m'interessaven sense cap artilugi per poder-los convertir en jugadors de futbol. Quan em regalaven un nou kit (el dels indis, el del safari, pistoleros, el del castell -com aquest-, el del setè de cavalleria) seguia el joc a la casa playmobil una setmana, o dues a tot estirar. Passat aquest temps, cansat de matar-los en batalles... casc, escut i espasa passaven a un gran pot (alguna tarda em podia venir de gust jugar a alguna cosa que no fossin esports) i el cos passava a integrar algun dels molts equips que tenia. Per una banda, els que eren completament blancs em servien per fer el Madrid, el València, el Sevilla...només havia de canviar el color del número (lila pel Madrid, negre pel València i vermell pel Sevilla) i també els equips ratllats com la Reial Societat o el Betis. Agafava Dacs (una altre bonic concepte) i els pintava les ratlles per, quan acabava el partit, borrar-les i posar-me a fer un equip nou... Si tenien el cos vermell i les potes verdes o blaves em servien per fer el Barça, l'Atlètic de Madrid, l'Athlètic de Bilbao, etc...
Les porteries eren aquells cubells de gelat de bola que encara podem trobar. Tombats, son unes porteries exel·lents i, a més, et permetien tenir els equips recollidets al vespre quan ja no hi havia llum. Quines tardes! Quines lligues! "Avança per l'esquerra López Ufarteeee... arriba fins a la línia de fooonsss... ceeeentraaaa.... (aquí havies d'agafar la pilota amb la mà i traslladar-la a l'aire reproduint amb la màxima precisió la corva perfecte que sempre feien les centrades de López Ufarte-.... i Satrústegi remataaaa.... goool, goool, gooolll de la Reeaaaaallll.... Real 1 Athletic 0.
I després venien els mundials, amb jugadors inventats de seleccions sudamericanes, africanes o europees. N'hi havia prou amb saber 2 o 3 noms de cadascun, els bons. Per això ens ajudaven els àlbums de cromos. "Zico controla el balón... (els mundials eren en castellà)... la pasa a Falcao..." I les tandes de penals? I aquells canvis de perruca! La dels clics negres eren rinxolades i si la posaves a sobre del cap d'un blanc tenies l'Hugo Sánchez... Si posaves els cabells d'un blanc a un negre tenies en Gullit! I en Valderrama de Colòmbia era un negre amb cabells rossos...
Quanta nostàlgia! Quina gran escola de retransmissió que van ser els clics de famòbil. També podíem fer un partit de bàsquet... "Corbalan, pasa a Fernando Martín... pero le roba el balón Villacampa, contrataque y canasta!"
I tot això m'ha vingut al cap perquè avui ha entrat un clic a la ràdio. És una dona ciclista. Si n'hagués tingut en aquells temps, segurament hagués fet uns turs de frança terribles... Ja m'ho imagino... "perico se levanta de la bici y deja clavados a Fignon, LeMond y a Charly Mottet, que está a punto de hacer la gomaaaa...." cap hagués donat positiu per dopatge. D'això no en sabíem res abans. snif