Aigua

El conflicte de l'aigua amenaça amb aconseguir el que ni el PP ha aconseguit: fracturar Catalunya. És innegable que no es pot deixar morir Barcelona de set, és innegable que certes formes de regar són inassumibles però fer veure que pagesos i la gent de les terres de l'Ebre o els dels marge dels Ter són les males persones d'aquest conflicte és simplista i és reproduir, una vegada més, el clixé d'aquest país on allò que passa al centre és prioritari perquè ens representa i ens beneficia a tots (fals) i la perifèria... que estigui neta i ordenada per poder-hi anar a fer la cagarada el cap de setmana. Això que fa tanta ràbia lluny de la capital però que habitualment es suporta amb un punt de cinisme aquesta vegada és una mica més dramatic perquè no estem parlant de les molèsties que ocasiona la colonització habitual del cap de setmana i festius de guardar, és que ens volen fotre la mà al rebost sense demanar permís. Bromes, les mínimes, sisplau... i això que ni rego, ni rento el cotxe ni tinc piscina... ni bec! I quan sento l'expressió aigua de boca em pixo de riure. Prefereixo la cervesa perquè l'aigua amb purins no m'acaba de fer el pes.