M'acabo de llegir, Veinte años y un día, de Jorge Semprun (Tusquets). No és que ara vulgui fer de crític de llibres però sí que m'agradaria recomanar la seva lectura. Diu a la solapa que és la seva primera novel·la escrita en castellà (ell ho fa habitualment en francès). No és això el que m'atreu sinó l'estructura de l'obra. L'argument és senzill però té un avançar molt particular, carregat de marxes endarrera, redundàncies explicades des de diferents punts de vista... I el narrador (amb majúscules, identificat com a titellaire de l'espectacle) apareix amb una naturalitat que m'agrada. No havia llegit res d'aquest ex-ministre de cultura i em feia una mica de recança posar-m'hi. Però va ser obrir el llibre i quedar-m'hi enganxat com feia temps que no em passava. Per cert, recomano per aquesta mena de llibres -vull dir aquells que sempre tens allà a la pre-selecció però que no acaben mai de tenir l'oportunitat- que els doneu l'alternativa fent un viatge a Fuenlabrada. És una ciutat que us abocarà, decididament a la lectura. I si feu la prova, ja m'ho sabreu dir!
13.1.08
Semprun
M'acabo de llegir, Veinte años y un día, de Jorge Semprun (Tusquets). No és que ara vulgui fer de crític de llibres però sí que m'agradaria recomanar la seva lectura. Diu a la solapa que és la seva primera novel·la escrita en castellà (ell ho fa habitualment en francès). No és això el que m'atreu sinó l'estructura de l'obra. L'argument és senzill però té un avançar molt particular, carregat de marxes endarrera, redundàncies explicades des de diferents punts de vista... I el narrador (amb majúscules, identificat com a titellaire de l'espectacle) apareix amb una naturalitat que m'agrada. No havia llegit res d'aquest ex-ministre de cultura i em feia una mica de recança posar-m'hi. Però va ser obrir el llibre i quedar-m'hi enganxat com feia temps que no em passava. Per cert, recomano per aquesta mena de llibres -vull dir aquells que sempre tens allà a la pre-selecció però que no acaben mai de tenir l'oportunitat- que els doneu l'alternativa fent un viatge a Fuenlabrada. És una ciutat que us abocarà, decididament a la lectura. I si feu la prova, ja m'ho sabreu dir!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
I és que Semprun pot ser un narrador en majúscules perquè la seva biografia li ho permet. El llarg camí, el primer libre en el qual va descriure la seva reclusió al camp nazi de Buchenwald, el va escriure mentre estava reclòs a un pis d'Espanya amagat de la policia que el buscava per pertànyer al Comitè Central del PCE. A la mateixa frase no em cap que encara va tenir temps a la vida per picar-se amb en Carrillo i per a què el fotéssin fora del partit (i tenia raó i ho va explicar a autobiografia de Federico Sanchez), per a escriure guions per a Resnais (era Resnais?) i per ser ministre de cultura socialista. Aquest tio és un crack i encara ho demostra si l'entrevistador està a l'altura (no com la setmana passada a Millenium).
Ja veus, qui em diria que buscant una entrevista de Semprun et trobaria a tu. No sabia que tenies una filla, tu, però sí que eres de la Reial. Salut.
Publicar un comentario