Manis de bisbes

Els bisbes han agafat gust per les manis. Són muntatges importants que suposo que paguen amb una part dels diners dels nostres impostos que ZP els ha donat perquè som un estat laic i perquè el clero sempre ha estat d'esquerres. Celebro que la curia hagi descobert la democràcia encara que sigui tard i m'apunto a l'agenda fer un examen de consciència més a fons abans d'anar a votar el mes de març.
El que em fa patir, però, és que en aquestes concentracions orgiàstiques de fidels se'ls escalfa la boca i pequen. Prefereixen dir mentides en comptes d'afrontar les qüestions vitals. La seva trola preferida és dir que la família està en perill per culpa d'en ZP, dels gais i les lesbianes. Que jo sàpiga, els únics que refusen el matrimoni són els ministres de l'església i això no suposa cap amenaça per la família. Tampoc hi ha tant d'overbooking als seminaris! Des d'aquest punt de vista podem estar tranquils. Continuarà havent-hi matrimonis i continuarà havent-hi nens que puguin provocar sexualment el bisbe de Tenerife.
Si aquesta bel·ligerància que demostren a l'hora d'insultar-nos la intel·ligència l'apliquessin a despredre's d'elements indesitjables i es prenguessin la molèstia de refelxionar sobre el que realment necessita la societat que els envolta possiblement les esglésies estarien més plenes i no haurien de sortir al carrer a predicar misèries.