A tumà pel cul!

El meu nivell d'estar-ne fins el gorro comença a arribar a números de color vermell. Hi ha tot un seguit de coses de la vida cotidiana que em treuen de polleguera. M'estaria passant com a Michael Douglas a Un dia de furia però sense acabar matant ningú. Posem per cas. Poso la ràdio al matí i escolto que no sé quines associacions de no se què posen el crit al cel perquè unes hostesses de Ryanair han fet un calendari amb poca roba. Diuen que és sexista. Em pregunto si hi ha una associació en contra dels calendaris hortera de bombers, equips de futbol, de ciclisme o agrupacions d'estudiants amb acné en pilotes. Surto al carrer, són poc més de les 7 del matí i els paletes de davant de casa, sense cap mena de respecte ni concepció del civisme (ni ells ni els seus jefes explotadors) fotent-li a la radial. M'adreço a ells per ensenyar-los el rellotge i em diuen que ells plim. Resulta que hi ha una ordenança que diu que entre 22 i 8 no es pot fer molta fressa ni tampoc treballar a les obres els caps de setmana però que ningú fa complir. Surto a la carretera, em poso a l'autopista i em fan pagar peatge per anar per un tram farcit d'obres quan no hi ha un carril addicional perquè els de can fanga o els d'on sigui no causin embotellament a l'altre costat. Total, tot col·lapsat. Després arribes a l'aeroport i si tens sort que no t'han cancel·lat el vol, t'obliguen a desfer la maleta, a treure't el cinturó i a deixar el desodorant. Torno a posar les notícies mentre em foto un cafè amb llet que m'ha costat d'or i escolto que els jugadors de no sé quin equip volen passar a jugar el partit el divendres a la nit perquè així tindran més vacances de nadal! I acabo a la carnisseria esperant que dues dones descol·lapsin a les dependentes (hi ha gent que, sistemàticament, sembla que està a punt de tancar la compra però no ho acaba de fer mai) i quan sembla que em tocarà entra una àvia que ha tingut tot el sant dia per anar a comprar i diu allò de si la deixem passar que només vol "un pitet de pollastre". Quin embotit faig servir per carregar-me-la? Ai no! Que he dit que avui no matava ningú!