Castanya

Mai he menjat castanyes tan bones com les que torrava el meu pare. Amb el ganivet de curar coixes feia un tall lateral a cada castanya i les deixava en remull un parell d'hores abans de torrar-les. Encenia el foc, i de la galleda a la paiella. Uns minuts de foc viu, no gaire, les embolcallava amb paper de diari i drap i després de morfoiarles (no ho he buscat mai al diccionari però ve a ser com prensar-les, amassar-les) les tancava en una bossa de plàstic i a suar.
Ahir vaig anar a la fira de la castanya d'Amer. Certament, una autèntica castanya. Només hi havia una parada que en vengués. Però vaig poder assistir al campionat de torradors de castanyes i ja va pagar la pena. Una vintena de participants -alguns amb pinta d'experts i molts, d'aprenents- van encendre llenya prima, van tirar les castanyes a la paiella i van començar a torrar-les procurant esquivar la gran fumèrria que es va organitzar. Ni tall, ni en remull. No em vaig quedar a veure el final perquè la nena ja tenia gana i encara no menja sòlids però m'assalten dubtes. Hi ha algun mètode patentat? Ferran Adrià ha dit o escrit alguna cosa sobre el tema? No us ho agafeu amb frivolitat. M'interessa realment.