La guerra santa

Rajoy ha posat la seva millor cara de gos garrotejat per fer una crida als bons espanyols perquè divendres combatin l'enemic fent gala del seu espanyolisme com si realment el catalanisme o el vasquisme estés a punt d'escalar les muralles d'Àvila. A què ve aquesta patranya de pàtria amenaçada. Dues hipòtesis. O bé els seus informes els diuen que estan aprop de plantar cara electoralment al PSOE i estan prou catxondos per fer ostentació pública del seu rancisme fatxenda passat de moda. O bé els seus informes els diuen que van malament i necessiten movilitzar els ressorts més sàurics de la pell de toro. Totes dues coses són prou funestes. La primera indica que aquest país no té solució. I la segona, que ens venen uns mesos moguts on farà falta molta aspirina. Feia una mica de vergonya aliena veure la seva mirada estràbica (no sé si s'escriu així però no penso molestar-me a buscar-ho) buscant desesperadament la càmera i les babes escapant-se-li per aquell llabi bifi que té i pensar al mateix temps que hi ha gent que no se'l pren a catxondeo. Se'm posen els pèls de punta. Volia il·lustrar aquest comentari a raig amb una foto del subjecte però tinc por que la meva filla, el vegi des de la foto de dalt i es posi a plorar. Val més que, si no fa falta, encara no conegui la crua realitat d'aquest món en el que vivim.