Josep Lluís

Mai he estat un defensor de Josep Lluís Carod Rovira. Em sembla un individu que amb el seu afany de protagonisme i el seu comportament a mig camí entre l'infantilisme i la fatxenderia fa mal a la imatge dels catalans. Però ahir, al programa Tengo una pregunta para usted, de TVE, vaig estar totalment d'acord amb la seva actitud intransigent davant l'intent d'humiliació a què volien sotmetre'l alguns elements del públic, de marcat perfil pepero. No ens quedem amb l'anècdota del "yo no me llamo José Luis", que els Albert Om de torn ja s'encarregaran de gastar fins a la sacietat. Quedem-nos amb la defensa del dret a ser com ens doni la gana i a ser respectats per la nostra tria, sigui quina sigui. I què vol dir respectats? No fa falta que a Castella i Lleó hagin d'aprendre català, tot i que ells s'ho perden, com deia molt bé Carod. Simplement que si em vull dir Raül i no Raúl o Josep Lluís i no José Luis, em diguin així sense passar-me per la cara allò de "yo no hablo catalan". Tampoc saben parlar anglès i ve que diuen Xecspir o Jamilton, o Maikel Jordan, no? Però encara hi ha una altra lectura. A Carod l'esperaven perquè a ningú se li hagués acudit dir-li a Pujol, don Jorge, per posar un exemple. Ahir Carod va guanyar crèdit. A veure si no el dilapida.