El musical

Mai m'han agradat els musicals. Sempre he trobat estúpid que un escombriaire, de cop, s'aturi al mig del carrer i comenci a cantar i a muntar una coreografia. I encara trobo més forçat que, després, tot d'executius agressius s'hi sumin sense cap pudor. Però quan es té una criatura les coses es veuen molt diferent, en tots els sentis. M'he adonat que perquè la Lola rigui, hi ha moltes coses que les hi dic cantant. Coses senzilles, de la vida cotidiana. Puc cantar-li que vaig a fer un bibi, puc tararejar el seu nom durant minuts mentre me la miro, o anunciar-li el que farem tot seguit de manera rimada. Sóc estúpid? Potser sí.