Reality ZP

Ahir en ZP va anar a un programa de tele on ciutadans 'de peu de carrer' li feien preguntes de tot tipus. Com a exercici televisiu està bé si ens ho agafem com el que és, un Reality Show. El format és una rèplica amb calers del que fan bananeros com Chávez o de programes municipals on els alcaldes fan ostentació de coneixements o de misèries. M'ensumo que darrera de l'operació hi ha un motiu doble. D'una banda, intentar aixecar la popularitat de la nostra classe política (la setmana que ve hi va en Rajoy) i de l'altra, aixecar l'audiència d'aquest forat que és TVE (es veu que ha funcionat molt bé). Certament, com a impacte televisiu ha funcionat. És rar veure un primer ministre al davant dels ciutadans sense barreres (realment no n'hi havia cap? Mmmfss!) i fa gràcia veure que no sap quan val un cafè.
Governar un país no és saber quan val un cafè, encara que això ens pugui semblar molt gros. Els polítics els votem cada quatre anys perquè mirin més enllà d'arribar a final de mes perquè cada vegada hi poguem arribar més gent i amb més facilitat. Dit això, si enfrontar-se a les preguntes dels ciutadans serveix al polític per fer un tast de realitat, benvingut sigui. Que passi una mica de vergonya i que en prengui nota. Per cert, ahir va quedar clar que fins i tot els periodistes més agressius són unes mares al costat d'un electricista.
Per cert, ZP va semblar bastant encarcarat i segurament va respondre més pensant en els periodistes que farien la crònica del xou que no en la pregunta. Això també passa molt quan els que pregunten son nens. Es respon pels grans perquè ja se sap que els nens, vah, no entenen segons què! Friso per veure en Mariano.