Canvis

La meva vida farà un gir espectacular el mes de juliol. La meva dona i jo esperem una nena, diuen els metges. He passat els últims 10 anys de la meva vida convençut que estava preparat per la paternitat (inconsciència?) i amb les idees molt clares sobre com interpretar per què plora, com educar-lo per evitar que sigui un maleducat d’aquests que donen pel cul als restaurants… Ja m’enteneu.
Ara, no és que tingui dubtes. En el fons continuo pensant que tinc i tindré la situació controlada però a la meva fermesa li han sortit petites esquerdes. No són tant del tipus… sabré interpretar per què plora? Seré dels que corre a urgències al primer esternut? Són més aviat estructurals. Sabré inculcar-li uns bons valors? Quins són els valors que li haig d’inculcar? Què és més útil, predicar-li allò del pobre però honrat o dispara i després pregunta si hi ha algú? Seré capaç de predicar coses que realment compleixo? Ara crec que sóc coherent però ningú més sincer que una criatura perquè et faci sortir els colors. Tindré força i convicció suficient per evitar que l’eduqui la tele? Tindré raó si li prohibeixo la play station del futur fent-lo diferent de la majoria dels seus companys? Quins seran els valors que més l’ajudaran a ser feliç? Que li aconsello, la universitat i depèn de com un atur il·lustrat o una bona fp i el caler per malaltia? Quanta feinada! Però quines ganes que en tinc!