L'Acreditació (copa del rei Màlaga 07)

La cosa més important en una copa del rei de bàsquet és l'acreditació. Cal fer-se-la només posar els peus, en aquest cas a Màlaga, cal portar-la sempre i és vital (sí, vital) no perdre-la i si quan arribes al mostrador no la troben has de proposar-te fermament no abandonar aquella posició sense que te'n donin una. Despertar-se i posar-se-la, ha de ser una sola cosa. S'accepta treure-se-la per dutxar-se (això els que tenen aquesta mala costum) però fins i tot la fan plastificada perquè no hagis de patir per aquests detalls. Va al coll i es balanceja al teu ritme. Si ets nerviós te l'aniràs clavant a l'orella esquerra i a la dreta acompassadament. Si saps desfilar et donarà uns petits copets al pit. No s'hi val portar-la a la bandolera que també et regalen o a la butxaca per ensenyar-la quan convé. Què passa, ens avergonyim de l'acreditació o què? L'acreditació et permet anar un pam per sobre del terra, estalvia preguntes, et fa membre de la tribu. "Ei, què passa tio?, vas veure l'Unicaja ahir? Sí, necessiten interiors". Si aquesta frase la traduim al castellà i a l'anglès i substituim Unicaja per qualsevol dels altres vuit equips i la paraula interiors per qualsevol altra posició de camp i portem una acreditació penjada al coll estem molt a prop del cel, o de l'infern. Amb l'acreditació puges a l'autobús de l'organització sense donar explicacions, et mous pel pabelló (que va amb ve baixa) como Pedro por su casa, t'estalvia fórmules d'inici de conversa a la barra dels bars del centre mentre esperes les canyes. Alguns l'utilitzen fraudulentament per no haver de gastar-se diners en beure i menjar durant els quatre dies que dura la copa. Hi ha qui es passa les 7 hores que duren els dos partits per jornada i l'interval d'abans, el mig i el final, pujant i baixant les escales de la grada amb muntanyes de minibocates que, amb acreditació no es paguen. Per anar pel carrer no fa falta, em sembla, però si sou home i us avergonyeix preguntar, porteu-la. La gent ja hi està acostumada. Un dia quan m'acostava a l'Hotel Malaga Palacio un home que passava per la vorera em va dir, "adelante, usted primero". Era perquè portava acreditació. Hi ha gent, però, que no ho entèn com per exemple tot un MVP, Nacho Rodilla. Ell sol va fer campió el Pamesa però com que li feia vergonya agafar l'acreditació el porter de l'Hotel no el deixava passar per molt que li diés que anava amb la delegació de l'equip valencià i que fes gairebé 2 metres. Què fot un paio de 2 metres intentant entrar en un hotel d'una copa del rei de bàsquet. Sospitós, no? Amb acreditació hagués pogut portar 2 quilos de dinamita y la butxaca del pantaló plena de minibocates i encara li haguessin fet una reverència. Sort que un parell d'aficionats del TAU que esperaven a la porta van córrer al rescat cridant-li al porter un "No ves que es Nacho Rodilla, el MVPééé???" que es va transformar automàticament amb acreditació. Vaig fer un seguiment posterior a l'incident i Rodilla va anar sempre més amb la seva acreditació. Rodilla, de basquet en saps molt però d'acreditacions una merda. Si fins i tot Romay la porta! El millor moment de l'acreditació, però, és a primera hora del matí i a última de la nit. A primera hora del matí perquè quan vas a esmorzar al bufet lliure i no tens ganes d'obrir la boca (alguns ni els ulls), les cambreres en fan prou amb mirar que la foto i el teu jeto concordin per identificar-te. I a última hora de la nit, quan vas preparant el teu cos per no tenir ganes d'obrir la boca (alguns ni els ulls) pel matí, també ajuda. No estàs obligat a vocalitzar, ni a cridar (que hi ha tendència a mesura que avança la nit de la copa). El millor de tot, però, és que t'aguanti tota la copa i que la puguis portar a casa. Hi ha malalts que després les pengen de la paret i les ensenyen als visitants. El problema és que, moltes vegades, no saben ni de què va ser la copa, ni qui la va guanyar. En Rodilla, m'han dit que no ho fa això.