Justícia imaginativa

Hi ha magistrats que aposten pel que alguns han denominat "justicia imaginativa". És a dir, aplicar sancions que no passen per l'ingrés a presó però que són, segurament, més productives pel delinqüent. Evidentment només es poden aplicar a això que els revisionistes en denominen bretolades i que tota la vida s'han dit gamberrades. Un gamberro és, sens dubte, aquest fill de papá (segur que ho és) que ha destrossat una part de les escales de la catedral amb el seu cotxe tot terreny per fer gràcia als amiguets i que ha decidit entregar-se, no perquè li pesi la consciència, sinó perquè ja sabia que l'anaven a detenir. Proposo justícia imaginativa per aquest individu. Que es posi al davant de casa seva amb el seu flamant Jeep 4x4 Wrangler i el motor en marxa, que premi l'accelerador amb ràbia i que entri a la sala d'estar per la terrasseta. Després, que faci un trompo a dins del menjador i s'aparqui al costat del lavabo per pixar desde la posició del pilot estant. Si vol pot intentar travessar algun envà més i després sortir a fora pel rebedor. Li faria gràcia al senyoret? Per cert, convindria que el nom d'aquest especímen sortís a la llum pública. Més que res, perquè no ens emportem la impressió de què amb pasta es pot comprar tot.