Joan Cruanyes

M'estic fent vell. Ho sé perquè els reis m'han portat un MP3 i només hi poso música dels anys 80 i 90, de quan era adol·lescent i universitari. Però també ho sé perquè cada cop perdo més temps pensant què se n'haurà fet de... gent de l'EGB, de l'Institut, de la Universitat. Si fessim una llista de Hits, el número 1 seria Joan Cruanyes i Català. Va ser company de pis durant dues temporades però l'emprempta que va deixar va ser forta. Me'l van presentar al bar de la Facultat de Periodisme i amb prou feines ens vam dir res. Ell era un paio de gairebé 2 metres, desalinyat, amb grenyes i jo un cuatrojos amb camises de franela i la carpeta forrada de cotxes de fórmula 1. En principi ho teníem tot per viure en una perfecta incomunicació però aquell individu que només trencava el seu posat més aviat silenciós per deixar anar frases que formen part de la memòria col·lectiva de tots nosaltres va acabar convertint-se en l'ànima del pis. Va acabar comunicació audiovisual i després només n'he sabut que va patir un atac de cataractes i que va començar a treure's amb notasses, telecos. Què fa una ment privilegiada com ell en aquests moments. Viu a Xàbia? Encara està amb la Tere?, aquella novia que fins que no la va portar un dia al pis no vam saber que tenia... És curiós com pots passar de compartir les 24 hores del dia amb una persona a no saber-ne res durant 4 o 5 anys... Crema o no crema?