Bolets

Després d'encertar la porra electoral de la SER estic crescut. Així que aquest cap de setmana marxaré a la pàtria chica -que diuen els castellans- a Prades (Tarragona) a satisfer un altre ego que tinc tocat: el de boletaire. No és que aquí no hagi trobat bolets. No n'he trobat prous com per alimentar el meu ego de neorural boscatà de pacotilla! No sé per què però no passo dels quatre exemplars de pinetell mig menjats pels cucs o un parell de ceps esmirriats que em permeten fer l'aperitiu però en cap cas, presumir, que és el que compta. Presumir davant del meu veí que, sota una aparença de tansemfotisme planià, és un depredador. Ell em diu, per tranquilitzar-me mentre disfruta de la seva victòria en silenci, que no n'ha trobat tampoc, que no n'hi ha. Fals. No estaria tan tranquil proclamant la seva derrota! Espero poder refer el meu equilibri espiritual en terres tarragonines. No sé si podré fer fotus que demostrin la proesa. M'haureu de creure.