Snif

Amb aquestes bambes va començar tot! Va ser comprar-les i el meu cos va començar a experimentar canvis imparables que m'han conduït on estic ara. Canvis físics (menguants) i mentals (creixents, amplis) Quan les vaig veure a l'aparador d'una sabateria de Girona vaig dir-me allò tan romàntic i tan cursi "d'han de ser meves". Hi ho van ser per molt que la meva dona fes ganyotes i amb la mirada em diés allò tan d'esposa que vetlla per la reputació del seu marit d'"això et posaràs?" Doncs sí, me les vaig posar i durant dos anys i mig pràcticament ni me les he tret per dormir. M'han acompanyat per les pistes més hostils de l'ACB, han vingut amb mi de birres, a la feina, a cals sogres... I ara han dit prou. La punta de la sola esquerra es va obrir fa uns mesos. Ens ho vam mirar, vam veure que era molt difícil posar-hi remei perquè el mal ja estava fet. Ja estava fet i avançava. Cada cop està més fomuda i un dia d'aquests les hauré de llicenciar. Abans no passi, vull que tinguin aquest solemne homenatge. Gràcies per tot i mai us oblidaré!