5.4.06

Estic viu però no tinc temps

Heus aquí el gran problema de la vida moderna. Volem fer moltes coses, potinegem una mica tot el que podem i després ens falta el compromís de mantenir-ho. Crec reocordar que aquesta és la segona fe de vida que dono a través de la web. Imagino que la pròxima vegada que m'adreci a vostès serà per comunicar la mort cibernètica d'aquest blog. A veure si puc evitar-ho, però em temo que no.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Tampoc és axò Raül, tampoc és això...
Apa ànims i de mica en mica...
més revolució i menys inacció !!!!

Joan Margall dijo...

Raül, aguanta! Escriure en el blog pot arribar a ser terapèutic. Records,
Joan