Matins

Entrar a treballar a les 10 té els seus avantatges. No has de buscar aparcament. Saps perfectament que has d’anar directe a la Copa i que tens un bon passeig fins a la feina. El meu metge estarà content.
Ja us vaig dir que havia recuperat el costum de llegir durant les vacances de juliol i això està continuant a l’agost, si bé més moderadament. Mitja horeta diària abans d’anar a la feina tot prenent un cafetó casolà. En faig prou amb aquest temps. Potser és perquè el llibre que estic llegint m’ho permet. Es diu Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. Va sobre la postguerra en un poblet de Lleida. Arrenca, crec, amb un propòsit de neutralitat (tots dos bàndols tenen crims a les esquenes) i després de 200 pàgines es manté. Està estructurat a partir de capítols curts i retrata molt bé la misèria de la postguerra. No tant la material com l’espiritual. Vaig a posar-m’hi.