Diccionari d'avantes

N’estic una mica fart d’haver de parlar higiènicament bé fins i tot corrent el risc de no fer-me entendre. Per què no puc dir ajillu, puestu, masmàrria, recadu i la reina, bussón, sense que el meu interlocutor (generalment posseïdor del nivell C de català però pronunciador compulsiu de malsonanismes com la paraula quelcom, pronunciada quèlkóm) em faci una ganyota o, directament, gosi corregir-me. Començo des d’aquest espai de merda cibernètica la revolta dels bàrbars. S’hi poden acollir els tocacollons com jo, els que parlen el català d’avantes (o d’ans), els xinos tinguin o no un restaurant franquiciat, els camarers (sí, camarers, i què????), els rancis de poble, els que diuen copa en comptes de poca… els del dumés i els que s’encallen a la r. Hasta aqui hem arribat!!!