Samuel Eto'o va pujar als altars del barcelonisme ahir a la nit cridant "Madrid, cabró, saluda el campió". Recordava una mica bastant a aquell "Blancos llorones, saludad a los campeones" que va pronunciar el traïdor Luis Figo però convenientment marinat amb cervesa i cava sonava a glòria. Suposo que assessorat per la directiva, o pel seu agent, avui el pitxitxi ha sortit a demanar disculpes i fins i tot ha agraït a l'equip de la capital d'España que l'hagués portat a la lliga espanyola. La pantera del Camerún s'ha abaixat els pantalons. Ha preferit perdre alguns dels milions de punts que va guanyar ahir davant la culerada a canvi de no tancar-se una sortida professional que, qui sap si com Figo, es pot obrir algun dia. I és que el futbolista, en general, no sol tenir memòria i només sent uns colors...
2 comentarios:
No tinc d'idea del que dius; el futbol no m'interessa.... però que bé que escrius.... vida. T'he dit que estaves molt atractiu a la foto, al costat de la morsa?
A la Pantera del Camerún a banda de jugar magistralment a futbol no li hagués anat gens malament assistir més a classe quan era petit. El tema de l’Eto’o s’ha sobredimensionat. Les celebracions i l’eufòria s’han d’entendre com a tals.
Publicar un comentario