Ibarra

Convidar el president de la Junta de Extremadura, don Juan Carlos Rodríguez Ibarra, a dinar, posem per cas, és com encendre una barreta aromàtica de demagògia al mig de la taula. La ferum impedeix gaudir de la vetllada per més apreci que se li pugui tenir al personatge. Aquesta setmana, don Rodríguez Ibarra ha dit sobre la nova fórmula de finançament que proposa el tripartit: “No conozco ninguna partida presupostaria que diga ‘transferencia de renta de una región a otra’ y si existiera, por favor, que me borren, que se metan los cuartos donde les quepan”. A part de ser un maleducat menteix perquè l’últim que vol és que ens fotem els quartos on ens càpiguen perquè sap que tenim molts forats per tapar.
No conec detalladament les dades però és evident que Catalunya rep de l’estat molt menys de la meitat del que recapta i que les nostres autovies són de peatge (perquè el que tenim no es pot considerar autopista) per tothom però principalment pels que les fem servir més que som nosaltres, falten guarderies, escoles i la sanitat té un forat que no el tapa, a cop de pelotazo, ni el mateix president del Reial Madrid, Florentino Pérez. Més dades demostren que aquest any, Catalunya ha estat la quarta comunitat autònoma que menys ha crescut.
El ninotaire Farreras a La Vanguardia ens presentava fa uns dies un Ibarra mafiós que venia a reclamar el delme a una Catalunya simbolitzada com una vaca seca. M’agrada la imatge i em recorda una mica al bigotis Ansar intentant fer-se el fatxenda davant de Gerhard Schroeder pels bons números que presentava Espanya a la UE. Ansar ens feia quedar com uns ignorants davant d’Europa perquè tothom a Europa sap que creixem a base de fons estructurals, que són ajudes que paga, en bona mesura Alemanya, als països amb més deprimits perquè, a poc a poc, es vagin posant al dia. Ibarra, com Ansar en el seu moment, s’ha convertit en un d’aquells gossos fandillers que borden el doberman quan passa lluny. Ibarra fa quedar malament els seus súbdits (perquè ell té súbdits) amb fatxenderies com la seva perquè els extremenys són conscients que la seva regió (Ibarra fa servir aquesta paraula franquista per definir el que tots vam decidir anomenar comunitat autònoma) no hagués sortit mai de la miseria només amb siestas, senyoritos, el jamonsito, els toreros o la duquesa d’Alba.