Alonso

L’aparició de Fernando Alonso està fent que els mitjans de comunicació hagin convertit la formula 1 en un altre camp de batalla del nacionalisme. Estic fart de la bandera, del toro d’Osborne, de com intenten vendre que hi ha més que una simple coincidència entre els colors de Renault i la bandera asturiana. Tan tranquils que estàvem veient com se les fotien, esportivament parlant, Senna, Prost, Piquet, Mansell i Lauda !
Dit això, el que està fent Alonso és per emmarcar, per molt que alguns vulguin veure en el seu èxit simplement un fracàs de Ferrari. Renault ha treballat molt bé els últims anys, Alonso és un prodigi de maduresa (només té 23 anys) i, de moment, ningú més ha estat a la seva alçada per molt que cada setmana li busquin un aspirant a fotre-li el primer lloc. Després d’Imola es va escriure que Ferrari ja havia tornat, que Schumacher ja era aspirant. Avui l’aspirant és Raikkonen. Schumacher, de moment, ha fet més quilòmetres per la vora de la pista que a dins i el finlandès ha guanyat una cursa i res més. Evidentment que McLaren pot animar, i molt el campionat, però la matemàtica no enganya. Alonso ha fet 44 dels 50 punts possibles i en només 5 curses té 18 punts d’avantatge sobre Trulli, 27 sobre Raikkonen i Schumacher ja és a 34. També n’hi ha que estan decepcionats amb el segon lloc d’Alonso a Montmeló. Alonso s’ha d’agafar cada gran premi com una nova opció de victòria però ja s’ha adonat que la seva lluita és molt més ambiciosa i que, a vegades, un segon lloc com el d’avui és un altre gran pas cap al campionat del món.