31

Avui en faig 31 i, de moment, no noto cap efecte. Amb tot el que he arribat a escoltar sobre la trentena i els seus devastadors efectes el primer que he fet quan m’he despertat ha estat comprovar si encara se m’aixecava. Tot ok. Després m’he emmirallat una bona estona buscant noves arrugues i m’ha semblat que tampoc hi havia novetat en aquest front. L’esquena, més que correcte (si dormo panxa amunt mai passa res) i el cafè amb llet ha fet el mateix efecte diurètic de cada dia. A les 7 l’Iñaki estava al seu lloc, continuem reialment prenyats i, no és un somni, la penya ahir va guanyar el Madrid. No sento cap necessitat imperiosa d'apuntar-me al gimnàs i el síndrome Peter Pan ja fa 365 dies que em dura... Em sembla que ajornaré la depressió fins als 32, de moment.