Arcadio Gonzalez (III)

El tren va arribar a Perpinyà després d'uns quants dies de viatge però només va ser lloc de pas cap a l’Espanya republicana. Ribes de Freser era la destinació final. A Montagut l'Arcadio va conéixer la gana i també com les gastaven les milicianes. Només va tenir tractes amb una d'aquestes combatents però en va tenir prou. Li va semblar dura com una pedra, insensible com un tros de metall i alta com una geganta. A la màniga esquerra de la caçadora hi portava mal cosida la bandera repúblicana i a la dreta el martell i la falç del comunisme. Una ma la tenia pràcticament sempre ocupada apuntant amb la pistola i de la seva boca sortien ordres i improperis la major part del dia. Fins i tot es va atrevir a amenaçar amb fer-li saltar el cap a una noia escanyolida d’amb prou feiens 15 anys que havia robat una mica de blat de moro. L'amenaça li podria haver plantejat a ell mateix, que va ser acusat de robatori, també per emportar-se alguns capços de blat de moro davant la indulgència d'un pagès que sabia, del cert, que la mainada del tren de França feia molt que no menjava calent. La miliciana no tenia tants miraments i el va arrestar.