Euro

La Bella i la Bella

Hem anat tres dies a Eurodisney o a Euro, com diu la Lola. S'ho ha passat molt bé encara que, per moments, ha estat estrassant per ella i per nosaltres. Tantes atraccions juntes generen un desig irrefrenable de voler-ne més i més i, és clar, això acaba generant frustració. Si hi afegim unes dosis de cansament, doncs podem tenir moments de plors, de rabietes... res que no passés a molts dels nens i a molts dels pares.
Però ha estat fantàstic. Us deixem un parell d'instantànies del viatge. Una és del dinar amb les princeses i el príncep. Diria que és un àpat que la mainada es menja sense mirar què hi ha al plat perquè falten ulls per veure tot el que passa al voltant i on la boca és més oberta que mai.

Fades que no toquen a terra!

L'altra és un moment de la Parade que, cada tarda a les 7, convoca mainades i pares al voltant de les carrosses amb els personatges. Observeu la cara que fa la Lola quan saluda a les fades! És el mateix gest amb el que va saludar a Mickey, Minnie, Peter Pan ("Píter") o la Rapunsel ("la Rápun") o en Winnie the Pooh...
L'atracció que li va agradar més va ser la de les tasses boges d'Alícia al País de les Meravelles ("papa, es diuen tasses, no són olles!") i els "caballitus" de Lancelot, encara que també vam pujar a trens, barques i, fins i tot, la Lola va baixar 3 cops a la cova del capità Jack Sparrow. A la primera baixada hi va haver llagrimeta, a la segona por i a la tercera ja saludava els autòmats... només li faltava portar l'ull tapat.
Ah, si hi aneu, no oblideu la llibreteta pels autògrafs dels personatges... La de la Lola està bastant plena!