Culònies

A punt de marxa!

La Lola i la rata Benita (i en Tito, per extensió) se'n van anar de colònies a Sant Joan de les Abadesses. El primer que heu de saber, segons la Lola, és que anar de colònies no vol dir posar-se colònia perquè, precisament, a la motxil·la, colònia era de les poques coses que no hi havia. El dilema més gran va ser escollir el sac de dormir que s'havia d'emportar... si el petit, o el gran, en el que "hi cabia tota l'escola a dins!". Evidentment, es va emportar el gran. La nit abans de marxar no va dormir ni ella ni nosaltres. Els nervis li van provocar un mal de ventre com no es recordava a casa. La nit després de la tornada, en canvi, ha estat eterna. Encara dura (9:46 am)

Com observareu a la foto, anava molt carregada i portava una ampolla buida que, segons sembla, va acabar entrant en òrbita amb un coet a dins. També portava una llinterna. No han trascendit gaire detalls de les colònies, més enllà de què dormia a la part baixa de la llitera, que l'Aleix va perdre el sac, que els mestre dormia amb bambes (imagino que, preparat per afrontar una nit del lloro), que una senyoreta no portava gaire roba (entenc que es referia a les poques mudes que portava a la maleta), que van fer ball (van ballar "la mano arriba, la mano abajo, cintura suelta, la media vueltaaaaa..."), que la Noa es va adormir abans del ball, que van fer equilibris que jo no sé fer i que van menjar pizza i canalons (toma ya!).
La part important és que han quedat ganes de tornar-hi. A les pròximes, ja serà de les GRANS i podrà dormir fora de casa dues nits.
Imagino que, a les pròximes colònies, ja no serà imprescindible emportar-se la rata Benita. Va estar dubtant fins a última hora però, al final, la va acabar posant a la motxil·la amb la intenció de no treure-la si ningú més en portava. Al final, va resultar ser l'única que portava ninu i el ninu es va convertir en una mena d'atracció de fira. Ole tu!