Pa

El divendres, la Lola va anar d'excursió a l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries i, evidentment, va tornar amb un pa a sota del braç.
Per ser més exactes, el pa estava a dins d'un túper en el que hi explicava que l'havia fet ella i com ho havíem de fer per coure'l.
Estava molt contenta i molt orgullosa del seu pa.
Forn a tota pastilla i quan el pa quedés ros, ens deien, ja el podíem treure del forn. Ahir el vam menjar i, certament, com ens advertien a les instruccions, tenia un to d'acidesa. Era bo. Per ser exactes, era molt bo. Era el millor pa que hem menjat mai fins ara i mai en menjarem un de millor a menys que la Lola decideixi canviar de parer i convertir-se en flequera en comptes de perruquera de gossos.

Aquí veieu un parell d'instantànies. La de la dreta no porta a cap confusió. És el pa recent sortit del forn. En la primera podeu observar com la Lola fa els últims tocs de qualitat abans d'enfornar.

Estava molt contenta per haver pogut anar d'excursió. En l'última s'havia hagut de quedar a casa per malaltia i aquesta vegada va estar a punt de tenir la mateixa mala sort. El dijous ens van trucar perquè l'anéssim a buscar perquè no estava gaire catòlica de la panxa. Encara no acaba d'estar al cent per cent però va poder anar d'excursió i dinar a l'aeròdrom d'Empuriabrava, on "hi havia uns senyors que feien parapente" i on va degustar -asseguts a la gespa- una escalivada i croquetes llargues (no li dieu que són de peix que no ho sap). El menú el va triar ella mateixa.

Va resistir com una campiona. Ara dorm perquè ahir el Rey León la va mantenir desperta fins a les 'quinientes'!.