Picnic

Després d'uns quants dies de batalla diària per sopar i esmorzar, avui hem decidit tallar completament el mal rotllo i sopar a la terrassa. Asseguts al replà, amb la cadira-orinal com a aliat i amb l'escenari de l'abricoquer de la veïna i els camps llaurats dels costats la Lola s'ha menjat sense rechistar la sopa de fideus, amb rechistància mínima el peix a la planxa, ha continuat defugint l'abricoc, ha porquejat una miqueta la xíndria i ha devorat amb fruició el iogurt artesanal de cabra. Entre Bé i Notable, podríem dir. A veure com ens superem.

P.D. Petita victòria del Papa! Avui ha aconseguit plantificar la Lola a la guarderia amb dues cues com déu mana (no sé què diu déu sobre les cues de les nenes) i, a sobre, ben alineades. Com ho he aconseguit? Encara no ho sé. Demà veurem si ha estat flor d'un dia o, realment, he nascut per això.

P.D.2. Avui estrena el pijama d'estiu perquè fot una calda que estella les pedres i, el que és pitjor, rebull els peus.