Compis

La Lola i l'Andrea -la filla dels nostres amics Toni i Ana- ja són amigues. Tot i la distància -ells viuen a Cambrils- ja s'han vist algunes vegades i l'última s'ho van passar pipa al mas de l'avi. Van estar-se hores al columpio (jo ho dic així, què passa Puntí!), al tobogan, empaitant la Pepa i la Bruna -les gosses del meu cunyau i de la iaia-, traginant pedres, arrabassant herbes i, com podeu comprovar, degustant el iogurt casolà. Quina treva més deliciosa! Això sí que uneix... un iogurt casolà sota un arbre. D'aquí a dotze o tretze estius (suposo que serà abans)... quina por! Amb Salou i Cambrils al costat... i Tarragona! i València! Però encara queda molt. De moment, un iogurt casolà sota l'arbre del mas de l'avi és un gran inici per a una amistat. Això no m'ho podeu discutir!