LOLA

Deia la iaia Paquita que una nena que es diu Lola ens acabaria fent pagar el nom. No descarto que tingui raó. La Lola va traient el seu caràcter i cada dia costa més dominar-la. Acabem de superar la setmana de la negativitat -tot era NO- i dels càstigs al racó. De fet, s'hi podria haver fet un pis al racó perquè hi ha anat més que a la trona, com aquell qui diu.
Ja no va a l'escola amb aquella alegria. Costa deixar-la. S'aferra al coll del papa i l'hem d'enredar amb la mestra. De fet, quan marxem al matí, ella repeteix que va a "passeig".
Rares vegades s'acaba el sopar o el dinar sense que ens haguem de posar serius. S'aixeca de la trona mentre ens mira, provocant, per veure la nostra reacció. Refusa la fruita. No vol que li assequin el cap, no vol sortir de la banyera... També hem vist que ens tracta diferent a la Mar i a mi i que, quan hi som tots dos, intenta buscar les nostres desavinences de criteri. Per no dir que intenta apartar-nos quan ens veu abraçats. Quina pájara!
Una cosa no canvia. A pesar de tot és molt carinyosa i una caixa de sorpreses. Cada dia aprèn paraules noves, adopta actituds que ens fan veure que el mimetisme és la fórmula d'aprenentatge més eficaç que hi ha...