Lola blog_dietari d'una patufa

Rodes

2012-01-22T17:54:00.006+01:00

La Lola ja és la Lola sobre rodes. Els reis van portar una bici l'any passat i aquest han portat uns patins de la Minnie Mouse. La veritat és que se li dóna millor la bicicleta que el patinatge però no cau (tampoc patina; podríem dir que camina sobre rodes).

Amb la bicicleta, els progressos són importants. Ja sortim tota la família, cadascú amb la seva bici. Les baixades ja no fan por, les pujades costen però es pugen, ens aturem als stops i només caiem una mitjana d'una vegada per sortida.

Diria que qui s'ho passa més malament és la mama, a qui mai se li ha donat especialment bé

això d'anar xino-xano. Heu de tenir en compte que per cada pedalada nostra, la Lola n'ha de fer 4 o 5. Però bé... l'objectiu és anar a fer una excursió al Delta de l'Ebre més aviat que tard. Ho aconseguirem? Penso que sí. Aquí teniu alguna mostra de la perícia de la Lola.

Reis

2012-01-06T10:54:00.003+01:00

Hola gent. Els reis han passat a ca la Lola. Li han portat un munt de contes però com que no només de lectura viuen les nenes, també li han deixat una caseta de nines que necessita de la col·laboració necessària i imprescindible de la mama i un micro. Però no és un micro com els del papa; és un micro d'artista. Com podeu comprovar a la foto, és micro+càmera i permet triomfar a la tele. De moment, només a la de casa. En aquests moments la Lola cantava (cito textualment) "xaminá, miná, uaca, uaca, yeee, xaminá, miná, la Shakira i en Piqué!"

Evidentment,no hi ha temps per jugar amb tot. Els contes, ja els explicarem el vespre!

Tió

2011-12-11T20:45:00.002+01:00

Avui ha arribat el tió. Bastant aviat. Ha tocat el timbre i la Lola s'ha dut un ensurt considerable. En defensa seva s'ha de dir que s'acabava d'aixecar, encara no havia pres el cafè (!) i el tió és una mica diferent de l'any passat. Aquell era kumba i aquest deu haver passat per alguna de les perruqueries de Reus més reputades. Hem arribat a la conclusió de què és un tió diferent al de l'any passat però de la mateixa familia perquè tenen una retirada. Aquest té orelles (l'altre no), té cabells (l'altre no) però porten la mateixa armilla. El que tenen exactament igual és una gana voraç. Ha arribat i s'ha cruspit un parell de mandarines gairebé sense ni adonar-nos-en. Li hem dit a la Lola que fins el vespre no li posi el got de llet -que insisteix en donar-li- fins a l'hora de dormir, no fos cas que s'empatxés!.

Pa

2011-11-13T08:47:00.003+01:00

El divendres, la Lola va anar d'excursió a l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries i, evidentment, va tornar amb un pa a sota del braç.
Per ser més exactes, el pa estava a dins d'un túper en el que hi explicava que l'havia fet ella i com ho havíem de fer per coure'l.
Estava molt contenta i molt orgullosa del seu pa.
Forn a tota pastilla i quan el pa quedés ros, ens deien, ja el podíem treure del forn. Ahir el vam menjar i, certament, com ens advertien a les instruccions, tenia un to d'acidesa. Era bo. Per ser exactes, era molt bo. Era el millor pa que hem menjat mai fins ara i mai en menjarem un de millor a menys que la Lola decideixi canviar de parer i convertir-se en flequera en comptes de perruquera de gossos.

Aquí veieu un parell d'instantànies. La de la dreta no porta a cap confusió. És el pa recent sortit del forn. En la primera podeu observar com la Lola fa els últims tocs de qualitat abans d'enfornar.

Estava molt contenta per haver pogut anar d'excursió. En l'última s'havia hagut de quedar a casa per malaltia i aquesta vegada va estar a punt de tenir la mateixa mala sort. El dijous ens van trucar perquè l'anéssim a buscar perquè no estava gaire catòlica de la panxa. Encara no acaba d'estar al cent per cent però va poder anar d'excursió i dinar a l'aeròdrom d'Empuriabrava, on "hi havia uns senyors que feien parapente" i on va degustar -asseguts a la gespa- una escalivada i croquetes llargues (no li dieu que són de peix que no ho sap). El menú el va triar ella mateixa.

Va resistir com una campiona. Ara dorm perquè ahir el Rey León la va mantenir desperta fins a les 'quinientes'!.

Fires

2011-11-03T09:17:00.002+01:00

No som molt fans de fires però vam acabar anant-hi.

El matí el vam dedicar a mirar quadres per la Rambla, Plaça del Vi, Plaça Catalunya i Pont de Pedra i després de dinar (entaulats, eh!) vam anar a cremar-ho tot als caballitus.

Bé, potser exagero una mica. Unes cames elàstiques, un scalextric (en Pantera Rosa!) i unes ranitas tampoc seria excessiu però vaja... més que altres anys. La Lola accepta les normes i els cupus. Aquí la veieu en l'atracció que més li va agradar.

No ens vam firar, si és el que us pregunteu. Els peruans ja no són el que eren i l'esoterisme pur i dur no ens va. En fins, feina feta, tal dia farà un any i l'any que ve ja veurem. Anem a l'escola!

Clàudies

2011-10-01T08:49:00.006+02:00

La Lola prefereix voltar per la cuina que donar el menjar al seu exèrcit de nines. Així que la seva mare es va armar de paciència i van fer una coca juntes.

La Lola és especialment hàbil punxant les masses, tastant-les i donant conversa a la cuinera... moolta conversa. Aquesta vegada es van atrevir amb una tarta de prunes clàudia que va quedar molt bona.

Equipada amb el davantal que li va fer l'àvia Maria, va embrutar-se el nas, va catar les clàudies abans de posar-les al forn i després va desistir de provar-les fumejant perquè se li hagués escaldat la llengua.

Això sí, quan és l'hora de somriure a càmera, ja veieu que s'hi posa bé. Arguiñano tremola! Aquesta és més cuentista que tu!

S'ha de dir que, a part de fer la coca, n'ha estat menjant tota la setmana. Els esmorzars han estat dolços aquests últims dies i sospito que, a l'escola, tots saben que ha estat menjant coca feta per ella... i la mama.

Pirata

2011-10-01T08:40:00.005+02:00

Vam anar al Terra de Pirates de l'Estartit i, com era d'esperar, la Lola va voler una espasa. Ja portava el mocador al cap, anava amb la llengua a fora i li van pintar un ull tapat i unes quantes cicatrius a la cara que compensessin les picades de mosquit que continuen crucificant-la.

Es va mostrar bastant hàbil en el maneig de l'espasa, com podeu comprovar. Diríem que, on posa l'ull, posa la punta de l'espasa... però l'espasa també l'ha portat cap a la perdició. No sé si és que l'eina li ha donat una excessiva aura de Burt Lancaster o què però va agafar una 'marrana' bastant important. Total, que l'espasa s'ha passat la setmana, castigada, recollint pols. Es nota la mà castrense del pare?

Ahir divendres a la nit es va aixecar la veda després d'una setmana que ha anat "com una seda" però a l'hora que era, l'arma només va servir per vetllar el seu son. Ara la seva mare i un servidor estem expectants a què s'aixequi per veure quina utilitat li dóna... ens voldrà fer saltar pel tauló? Bon dissabte!

P.D. L'ull de drap i les cicatrius van durar el mateix que una ampolla de ron a la taula de Jack Sparrow. Amb quatre llàgrimes vam passar de tenir una pirata a tenir una minera. Mira, idees per carnaval, que tampoc falta tant!

P4

2011-09-12T09:04:00.002+02:00

Com ja vam fer l'any passat, aquest matí hem agafat la càmera i hem retratat a l'estudiant de la familia. P4! Com diu ella, "avui quan arribem a classe la senyoreta dirà (poseu-hi una veu aguda i de pito)... a la taula de P4!"
Anem 'armats' amb una carpeta plena de dossiers de matemàtiques i un quadern de Lectoescriptura!... una nectarina tallada a trossos, un actimel, una bata i un got... No s'observa a la foto però encara porta la cua que es va fer aquest estiu. No sabem si durarà gaire perquè ahir, la mossa, hauria declarat a la seva mare: "em sembla que la cua no queda gaire bé amb la bata".
A veure com va.

P.D. Estrena bambes noves..."de punts".

Bandera senyera

2011-09-11T08:58:00.002+02:00

La Lola sabia que avui havíem de penjar la "bandera". Quan s'ha despertat i ha vist la que hem penjat de cara nord ha fet morrus perquè ella volia "ajudar". Però no sabia que encara no havíem penjat la de cara sud. Ha pogut portar-la i ajudar a lligar-la i després ha estat l'encarregada de retratar-la. Aquesta és l'única foto que ha quedat 'passable'.
Tot i que vivim en un poble on les senyeres surten per qualsevol motiu, aquest matí es veu que els veïns estan mandrosos, així que hem estat els primers del barri a penjar-les. La Lola buscava més senyeres per fotografiar-les però, de moment, s'ha de conformar amb les nostres.
Bona diada a tots!

Hippy

2011-08-22T18:39:00.002+02:00

La Lola se'ns torna hippy encara que la treneta és més afro que cumba. De fet, com ella mateixa diu, li va fer "una senyora que era negra!".
La llueix orgullosa (tot el dia se la toca per veure si encara la porta) i combina a la perfecció amb el nou pentinat que ha estrenat aquestes últimes setmanes.
Avui al casal li han dit que estava molt guapa però "els nens no, papa, només els grans!"
"Ja canviaran els nens, quan es facin grans", li he dit. Però no està gaire convençuda encara.
Personalment, el pentinat m'agrada més just després de despertar-se. El clatell crepat amb la trena trobo que li donen un aire. A la seva mare li agrada més després de passar per una bona sessió de respall. I a ella? Millor no preguntem. Amb dues opinions ja n'hi ha prou.

Crisi del totxo?

2011-08-22T18:32:00.002+02:00

Qui diu que hi ha crisi del totxo? A la platja de Cambrils, com podeu comprovar, el sòl edificable és inacabable i el gust pel 'torreón' encara es porta.
La Lola disfruta dels seus dominis. Bé, són els seus dominis però l'arquitecte és una altra Domingo una mica més grandeta.
La Lola m'informa que el pal i la bandereta blanca són invenció de l'àvia Maribel i que en la confecció de la fortalesa es va mobilitzar molta mà d'obra infantil. Com que els inspectors i els notaris no es mouen si no cobren per avançat, doncs no va passar res.
Desconeixem si la construcció aguanta el pas dels dies però, per si de cas, aquí queda inmortalitzat.

Velocitat

2011-08-04T08:41:00.002+02:00

Fan cara de velocitat, eh? És als Jocs, una nit de juliol. No havia vist mai la Lola amb aquesta cara d'esperitada en una atracció de fira. De fet, més aviat sol fer cara de... "esteu contents papes? ja hi he pujat! Anem a sopar ara?" Però aquesta vegada estic convençut que s'ho passava bé. La 'culpa' la té en Rem, el seu cosinet de l'ànima. L'excita, li fa fer coses que ella, normalment, no fa. Saludable.

Pintora

2011-07-25T17:26:00.001+02:00

La Lola es veu que vol seguir els passos del seu avi. Així que aquest matí la seva mare li ha tret la pissarra i li ha muntat un cavallet improvisat perquè faci anar els pinzells.
Se la veu concentrada, no? Els pots en els que hi ha la pintura són iogurts buits que, amb paciència, hem anat reunint. "Papa, guarda el iogurt per pintar!"
Avui el papa ha tornat a treballar després de vacances i com que s'enyora, la mama li ha enviat aquesta foto. Quan arribi a casa comprovarem si hi ha futur en el món de la pintura... encara que veient-la com s'hi aplica, segur que alguna cosa bona en treurem. Està naixent l'escola santjordienca de pintura? Qui sap.

Aquari

2011-07-21T07:37:00.005+02:00

Avui la Lola fa 4 anys i ahir ho vam celebrar anant a l'Aquari. Els tiburons no són molt de deixar-se retratar i no ens han quedat gaire bé però la Lola ja sabeu que sempre s'hi posa bé per la foto. Així que vam optar per retratar-la entre tiburons.

Hi vam anar en tren (i vam tornar en borriquero asseguts durant una estona a les escales del convoi gentilesa de Renfe) i va quedar rendida perquè, tot i que ja té 4 anys, encara és "una mica petita".

Vam aprofitar el viatge per adoptar un nou pelux, en Nemo (ja veieu que som molt originals).

Mentre escric aquestes ratlles encara dorm però quan s'aixequi suposo que serà un dia de platja, trucades de les àvies, algun regalet...

La festa grossa serà dissabte. Quan dic festa grossa parlo de la dels amiguets, que celebrarem ex-aequo amb el seu amic Marc, que dimarts també va entrar al selecte club dels 4!.

I com que avui sembla que sí que farà sol, serà qüestió d'anar a bullir una mica d'ensaladilla russa per poder anar a la platja amb mig dinar preparat. Apa!

Cargolera semi buida

2011-07-19T19:19:00.003+02:00

Qui no es conforma és perquè no vol. Que plou? Anem a buscar cargols. De fet, teníem una assignatura pendent; omplir la cargolera. No ho hem fet però sí que podem dir que la cargolera de la Lola ja té els primers 115 inquilins. Una menjada. Res és menys.

La Lola s'ha posat les botes de la Minnie Mouse, el xubasquero d'en Pocoyo, ha agafat el seu paraigua a joc (amb les botes) i ha desafiat les quatre gotes que queien aquesta tarda per anar a buscar cargols.

Té força traça la Lola i com que és àgil, arriba a cargols pels que el papa s'hauria d'ajupir massa. També manté a ratlla els animals que ja hi havia a dins de la bossa... "que es volen escapar!". Com que portava botes, hem aprofitat per comprovar el nivell freàtic de les basses.

Fitxa tècnica: Hem desestimat monges i sabateres i hem optat només per bovers. O sigui, que són només 115 però de calibre important.

Seguirem informant perquè em sembla que la pluja no s'ha acabat.

Sostens

2011-07-19T07:41:00.002+02:00

Sí senyors! La Lola ja porta biquini amb sostens. No és que ho necessiti de manera imperiosa però la mossa ja té els seus criteris.

-"Encara que et quedin els pits blancs?" "Encara que em quedin els pits blancs!"

-"Ja m'ho diràs quan siguis més gran!" "Què?" "Res filla, posa't sostens"

I aquí la teniu, la mar de contenta fent el posat de l'estiu a Tarragona on segons estudis que ha fet la Lola (en col.laboració amb alguna institució sueca, ja sabeu) "hi ha més aigua" que a Girona (*).

De moment, molt blanca no està tot i que fa un parell de dies que volem anar a la platja i no hi ha manera. Pot ser és un bon moment per començar a omplir la cargolera? Anirem fent sobre la marxa!

(*)A Sant Martí d'Empúries o a l'Estartit, has d'endinsar-te bastant per trobar fondària però a Vilafortuny fas dos passos i l'aigua et cobreix.

Bójúr-Urbuá

2011-07-04T14:53:00.008+02:00

La Lola ha anat de vacances amb els papes a França. Primer va costar entendre que França era gran i que cada poble era França. La pregunta "Quan arribarem a França?" va quedar explicada en un mapa mentre sopàvem al final del primer dia. Perquè la pujada no fos molt pesada vam visitar Carcassone (on la Lola va descobrir que els sucs poden ser bons) i de Rocamadour (on teníem l'hotel) només us podem dir que tot fa pujada o baixada i que no vam ni sopar ni esmorzar a l'hotel, per molt que la Lola ho va demanar insistentment. Vam anar a fer caiac (la Lola va remar i tot) vam discutir la jugada a Sarlat (foto de la terrassa del Bar), vam passejar per poblets i carreteres cuques i de tots els sopars que vam anar a fer en restaurants, el que li va agradar més a la Lola va ser un on feien galets. Eren molt bons perquè fins i tot les mosques els volien tastar. Allà la Lola ens va fer una foto.

La Lola ha après molt (diu "bójúr" "urbuà" i "allò"), ha menjat coses diferents (fromage rocamadour, galets, croissants de xocolata (dels bons) ànec i taboulet), ha visitat coves, ha anat amb caiac, ha fet migdiades al cotxe i ha demanat música insistentment... "vull que em poseu 'avui dolors serem dos nens grans' dels 'Manels'... o 'pujo les escales del tren' dels Pets... o, música per dormir!

I res més... que anar de viatge, com diu ella, "és guatxis" però que a casa també s'hi està molt bé.

Barbacue

2011-06-26T21:24:00.004+02:00

Aquest dissabte vam fer barbacoa. A la Lola li encanta. Va ajudar el Papa a preparar el caliu, a fer l'aperitiu, a menjar-se'l i amb la carn a taula, ens va guanyar a tots. Tots érem en Pere, la Maribel, la Mama i el Papa. La carn de xai va volar i els pinxos i les xulles també. I després ens vam "cruspir" (terminologia Lola) una coca de pa de pessic amb pinyons impressionant que va fer la Maribel. Com que la tarda va ser llarga i teníem càmera de fer fotos, va passar el que va passar. Que els grans van fer l'indiu... i la petita, doncs també.

BricoCargolera

2011-06-22T16:18:00.004+02:00

La Lola i el papa avui han fet una cargolera. A una caixa de vi vella li hem substituït una part per una xarxa metàl.lica, hem fet una porta amb dues xarneres i un llisquet i els llistons de fusta que anaven a dins per evitar el desplaçament de les ampolles s'han convertit en unes potes tornejades. La Lola ha fet d'ajudant. Ha anat donant les puntes dobles amb les que hem clavat la xarxa i també els visos amb els que hem collat les xarneres de l'obertura. Al final, hi ha posat el nom. Ara només ens falta el més essencial. Els cargols. Que plogui!

Afotus

2011-06-13T13:10:00.006+02:00

La Lola va portar la seva càmera al casament d'en Jordi i la Luci. La seva perspectiva és la que és, i el seu ull... personal. En va fer més, algunes, fins i tot, amb enquadraments clàssics però l'estat en el que estaven els que posaven per la foto no fa aconsellable que surtin en un blog. Per tant, que pringui el papa, que és el dels ulls aclucats. La Lola estava sensacional, com podeu comprovar.

El casament va ser un èxit, ens ho vam passar pipa i vam menjar (i beure) molt bé. La Lola va tenir per ella sola (gairebé) tota una taula d'aperitiu (olives, patates, pa amb tomata... ) i no la vam veure en tot el dinar! (hi havia monitors de lleure) . Al final, uns bailonguis, algun gelat de més i clapats al cotxe tornant! Faltaria més.

Consciència

2011-06-08T08:10:00.002+02:00

Avui la Lola ens ha dit que a l'escola recullen taps de plàstic per un nen de Torroella de Montgrí que es diu Jordi. La seva explicació és que "en Jordi no pot caminar" i que "si portem els taps a la botiga ens donaran diners i li podrem comprar una cadira com la de l'avi Jaume". Podríem dir que a la Lola se li ha despertat la consciència social. Porta tot el matí buscant taps i recordant-me cada dos per tres que a la feina demani els taps de totes les ampolles... però alerta!: "taps grossos no eh papa!"

Per cert, la samarreta que llueix aquest matí l'ha fet l'àvia Maribel, que, a part de moltes altres virtuds, és una crack del patchwork!

Gan

2011-05-31T08:14:00.002+02:00

La Lola es fa gran. Ahir va voler que la pugés a coll a dormir però amb una advertència molt clara: "quan faci 4 anys ja no eh papa!" Queda clar que estem en un impàs però també m'ha quedat clar, aquest matí (quan li he posat la roba per anar a l'escola) que ja és un tros de nena. Aquí la veieu fent un posat matinal davant d'una de les seves pertenences més preuades, l'hort. Per cert, de totes les fotos que hem fet, ella ha volgut que posés aquesta perquè està més "guapa".

P.D. Acabem d'estrenar una nova modalitat d'agafar el bus... en marxa! Hem anat a peu a la parada, no hem calculat bé el temps i quan estàvem al final del carrer l'autobús ja venia de Sobrànigues. La conductora ha parat, ha obert la porta i la Lola ha estrenat parada... al davant de ca l'Esteve!!! Quina emoció!!!

Primer Clic

2011-05-19T08:29:00.001+02:00

Dissabte la Lola es divertia saltant de bassa en bassa a Banyoles, amb les seves botes noves i el paraigua (a joc) de la Minnie Mouse.

Avui la Lola feia un posat típicament d'estiu amb el seu primer Clic (ara en diuen Playmòbil). És una clic estiuejant, amb xancletes, crema, llibre, visera i bossa a joc. Aquí la teniu tirant-se a l'aigua amb tot el kit, utilitzant l'espatlla de la Lola com a tobogán.

Ratona

2011-05-10T21:56:00.002+02:00

La Lola s'ha convertit en una fan d'en Kiko Ratón, jugador del Girona. Un dia, després d'una retransmissió, vaig tornar a casa i em va dir (devia tenir una mica més de 2 anys): "papa, has dit Matamala i Kiko Ratón". Suposo que el davanter canari té el nom perfecte perquè una mossa de 2 anys se'n recordi però el cas és que, quan algú, un dia, li va preguntar que quin jugador li agradava, ella, sense pensar-s'ho, va respondre: "Kiko Ratón"... Des de ben petita, per la Lola el futbol es redueix a Kiko Ratón i Messi, és clar.

L'altre dia va anar a veure el seu primer partit del Girona. Es va fer la xapa d'en Kiko, va assajar una coreografia, bufanda en ristre, per animar-lo, però el davanter canari, "que ja és una mica vellet", no va jugar. En Sergi Victorio, el company de fatigues futbolístico-radiofòniques del papa de la Lola, va pensar que això no podia quedar així i ha fet servir tot el seu 'savoir faire' amb en Kiko per aconseguir aquesta samarreta utilitzada en un dels partits de la temporada (dono fe que ha passat per la rentadora!). A la Lola li va set canes grossa però, com podeu comprovar, li importa poc. Haurem de buscar un altre foradet en el poc tram de calendari que queda per tornar a Montilivi, a veure si en Kiko juga!

Hi haurem de tornar!

2011-05-01T17:49:00.002+02:00

Sí senyor. La Lola va anar a Montilivi equipada amb la seva bufanda del Girona, amb la cara pintada de vermell i blanc, gorra de la Hello Kitty a joc i coreografía assajada des de casa.

Bufanda a dalt KI-KO... Bufanda a baix RRRA-TOON... Bufanda a dalt i a baix ràpid... KI-KO-RRA-TOON. En Kiko Ratón no ha jugat i el Girona ha perdut per 1-3 però ella s'ha anat a fer una xapa amb la foto del davanter canari a la carpa del costat de Montilivi on també ha jugat al castell de boles i ha pintat un escut del Girona toti-colori.

Quan l'he posada a dormir la migdiada m'ha dit: "Papa, no he pogut cantar KI-KO-RRA-TOON però ho he cantat als altres senyors que jugaven. La pròxima vegada que vagi al camp del Girona dius per la ràdio que surti en Kiko Ratón a jugar a la segona part perquè jo li pugui cantar, vale?". Hi haurem de tornar!

Figueres

2011-05-01T17:39:00.005+02:00

Fires i festes de la Santa Creu de Figueres. Vam anar-hi en tren -això ja va ser una experiència- vam tocar instruments casolans, vam anar als autos de xoc casolans i tot i que a les imatges no es vegi, la Lola també es va menjar un gelat de xocolata. I per primera vegada, va ser amb cucurutxo de galeta. Es va tacar una mica i va tacar a la seva mare però, al final, l'experiència va valer la pena.

Per això hi ha rentadores. Com podeu comprovar, els autos de xoc casolans tenen tracció 'animal'.

Pluja

2011-04-28T18:36:00.002+02:00

Tarda de sopa de pastanaga i contes de Gianni Rodari per la Lola. Plou i és perfecte per arrepapar-se al sofà, tapar-se les cames amb una mantona i escoltar contes que tenen un punt de surrealistes, que la Lola no acaba de comprendre al cent per cent però que escolta amb molta atenció. Tot això, mentre observem com la pluja rega l'hort i la gespa del jardí. Ara mentre actualitzo el blog s'ha quedat amb la manta al sofà mirant el seu atles infantil. Busca coses d'Alemanya, país que els avis visitaran a partir de demà.

Super Lola (publicitat)

2011-04-19T13:03:00.002+02:00

Això no és un post normal, és un anunci. La Lola ha obert el seu Super de Sant Jordi per fer la competència a ca la Bel. Com podeu observar a la fotografia, té de tot. Llet, pasta, pa, aigua, cola cao... i verdures i hortalises. Hi ha una oferta de 2x1 de panotxes de blat de moro. I, se m'oblidava, té caixa registradora amb lector de codi de barres i es pot pagar en efectiu o en tarjeta. No sé si és un super car o barat però la caixera és molt simpàtica.

P.D. Vigileu quan aneu a pagar que no us enredi. A vegades el lector de codi de barres sona un parell o tres de vegades i no dóna tiquet.

Enciam

2011-04-18T16:49:00.003+02:00

A la Lola li agrada l'enciam però com ella mateixa m'apunta (escric això amb ella a la falda), a l'amanida de la foto també hi havia pastanaga i pebrot. També li agraden. Això és ahir a la nit, a la cuina de cals avis de Cambrils, sopant una miqueta abans d'agafar carretera i manta.

Vam anar a passar el dia amb els avis i els tiets. La Lola s'ho va passar molt bé. I això que, per ella, va ser un tute. Va anar a dormir tard el dia anterior, es va aixecar aviat, dues hores de cotxe, una missa del ram i després dinar en familia.

Torna a estar 'on fire'. Com els bons, aquí la teniu ensenyant-nos, polze enlaire, que tot està 'ok'.

Teiatru

2011-04-18T16:19:00.003+02:00

Divendres, a l'escola de Sant Jordi hi va haver teatre. Auditori ple, actors i directors entregats, vestuari imaginatiu i divertit, coreografies treballades, diàlegs apresos a la perfecció, decorat cuidat fins a l'últim detall i un bis al número musical final. Què més es pot demanar? Un berenar! També hi era! I a sobre, ningú va relliscar. I això que, com us podeu imaginar, hi havia litres i litres de bava escampada. Aquí teniu a la Lola 'caçada' saludant als papes en la distància. Heu de saber que, abans de començar la funció, la directora va recomanar als pares que no saludéssim als nostres fills ni els féssim gestos per no distreure'ls. Vam complir la norma fil per randa però la Lola no. Va saludar cada vegada que va passar. Això sí, va actuar amb molt de sentiment i, sobretot, es va entregar al ball en cos i ànima.

Lletres

2011-04-15T08:09:00.002+02:00

Avui hem canviat les lletres de la zona de jocs de la Lola. Les anteriors estaven més que amortitzades i ja no tenien llustre. Aquestes, en canvi, diria que són fluorescents. Per cert, diu la seva mare que avui és el sant de la Lola. Si la veieu, feliciteu-la. Li encanta que la felicitin.

Ànecs desmemoriats

2011-04-12T10:57:00.003+02:00

Divendres vam anar a donar menjar els ànecs de l'Estany. La Lola va ser una mica escassa en la primera ronda i en vam haver de fer una segona. Quan tornàvem, a la seva mare se li va ocórrer dir-li: "Mira Lola, si ja et coneixen", aprofitant que un ànec s'acostava cap a la vora. La Lola, fent gala de la seva lògica infantil aplastant es va acostar a l'animal i li va dir: "Com me dic?". L'ànec, evidentment, va declinar fer cap tipus de declaració i la Lola es va girar cap a nosaltros per recriminar-nos. "Ho veieu com no em coneix?". Té tota la raó.

Cargols

2011-03-26T11:27:00.003+01:00

Avui ens han aparegut 2 cargols al jardí i, evidentment, han despertat la curiositat/por de la Lola. Els hem agafat, els hem canviat de lloc, els hem i ens hi hem retratat una bona estona fins que hem decidit que passin a la posteritat. Però abans, calia batejar-los. El més claret (té foto pròpia) es diu Joan i el més fosquet (en la foto gran és el que està més lluny) es diu Robert. No us penseu que ha estat fàcil posar-los nom. La Lola té una imaginació desbordant i li han vingut al cap noms impronunciables. Al final, crec que la tria no ha estat dolenta. Ara m'acaben d'informar que en Joan ja ha fotut el camp. Deu pensar que qui fuig, d'alguna se n'escapa.

Maireta

2011-02-23T08:09:00.002+01:00

La Lola menja com un llimac i avui ha acabat d'esmorzar a les 8.00, és a dir, ens han sobrat 15' abans de sortir cap a buscar l'autobús. Ens ha donat temps, per exemple, per fotografiar-la amb la seva gorra de marieta. Observeu que porta la samarreta de guapa, amb la princesa que està enfadada. Un dia fotografiaré la Lola amb cara de princesa enfadada. Paga la pena!

Castell de Montesquiu

2011-02-20T20:24:00.004+01:00

Avui hem anat d'excursió al castell de Montesquiu. La Lola ha escoltat atentament les explicacions de la guia, ha vigilat atentament que no sortís el "rrac" (drac), ha buscat la princesa i ha vist vaques, cavalls i boira. Després s'ha cruspit un platarro de macarrons i una costella de xai (de les de pal). I tornant cap a casa, ni un cop de cap. Ara sí que dorm estarnaiada al sofà. James Bond no ha aconseguit mantenir-la desperta.

Moda

2011-01-29T10:46:00.002+01:00

Aquí teniu un projecte de rapper, shisha kaputxa. És del divendres al matí, abans de marxar a l'escola. Com veieu, ella sempre s'hi posa bé quan es tracta de la fama.

Hem passat uns dies complicadillos, amb molt de vomitera i mal rollo. A veure si una visita als avis no només no espatlla més les coses sinó que les posa una mica a to. Confiem amb la rectitud de l'àvia Maribel!

Apa, me'n vaig a rodiguezjar una mica més.

Mocs

2011-01-11T13:33:00.000+01:00

La Lola no està gaire bona. Té molts mocs, tos i una mica de febre. Així que no ha pogut anar d'excursió. Ho hem canviat per una visita a la doctora Jordana, un xarop i jocs a casa. A descansar i fer net. Ara dorm, però ens ha deixat aquest 'posat' tan clàssic seu amb una de les joguines que li van portar els reis de Cambrils. Mireu avis.

Bici rosa

2011-01-06T11:05:00.002+01:00

Els reis han passat per Sant Jordi. Ens han deixat la casa plena de petjades, els han caigut els caramels per terra i s'han cruspit els anous, les neules i el vi ranci... després de deixar una bici rosa, un piano de la dora la exploradora i les ales de fada que, de fet, era l'únic que demanava a la carta. La cara que feia quan s'ha trobat la bici al peu de l'escala passa a formar part d'aquell recull d'imatges que tot pare guarda al seu disc dur personal per sempre.

Carta als Reis

2011-01-04T08:28:00.003+01:00

La Lola va estar enllestint la carta als reis ahir a la nit. Arribarà a toc de campana però li ha quedat molt maca i ha cuidat fins l'últim detall. Observeu, si no, el vèrtex inferior esquerre. És tota una declaració d'amor a ses majestats. També els fa notar, d'una manera subtil, que és una criatura del seu temps; és una e-girl. Per si no n'hi hagués prou, va voler posar purpurina a les corones reials i fer-los veure que el color rosa és el seu preferit (ella en diu "drosa"). A dins només hi demana unes ales de fada (les voldrà de color rosa?) i un conte i, a partir d'aquí, el que vulguin ses majestats. Quina ilu!!!!!!

Ressaca

2011-01-02T09:42:00.000+01:00

Intensa nit de Monstruos SA, Harry Potter, xerrameca fins a altes hores de la matinada i arts de seductora de la Lola que, amb l'excusa de tenir por de la foscos (mai fins ara manifestada) i d'un dels protas de la peli, ha aconseguit dormir al mateix llit que en Rem. Aquí els veieu esmorzant. Són la viva imatge de la ressaca, no els veieu? Per cert, en què pensa la Lola? Ara fan puzzles a tota pastilla. Quin sant que és en Rem, santa paciència!!!

Aniversari

2010-12-16T08:05:00.002+01:00

La Lola i l'Andrea es veuen de pasqües a rams però són amigues. Aquí us les deixo jugant en plena celebració de l'aniversari de l'Andrea. Com podeu comprovar, seran unes crack's dels rulos encara que, us he de dir, de moment, ni una ni l'altra van saber què coi eren aquells tubs de color rosa foradats ni, evidentment, per què servien. Però ja canviarà la cosa, ja canviarà.

Pesebre 2010

2010-12-13T08:11:00.002+01:00

La Lola ja ha complert amb el ritual de nadal. El dijous va fer l'arbre de nadal, ahir va arribar el tió i, ahir també, va acabar el pessebre, que aquest any dobla la superfície. Aquí la veieu la mar de contenta mostrant la seva creació. El pesebre d'aquest any estrena paller, reis i alguns pastors. A poc a poc, anem creant fauna. Apa avis i curiosos!

El tió ha arribat

2010-12-12T10:57:00.004+01:00

El Tió de la Lola ha arribat. La Lola estava mirant un conte al sofà i, de sobte, ha sonat el timbre. El més sorprenent del cas és que aquest tió ha vingut de Cambrils (via Jamaica, a tenor del seu tocat), no sabem si a peu o fent autostop. La Lola ja li ha posat una manta a sobre i s'hi ha volgut fer aquesta sessió de fotos improvitzada. Està contentíssima. Ara només ens queda acabar el pesebre, cosa que intentarem fer aquest mateix matí.

Cavalls i ponis

2010-11-21T23:02:00.002+01:00

Avui hem anat a Banyoles a la festa del cavall. Ha estat la Lola qui ho ha triat i, sense que serveixi de precedent, li hem de donar la raó. Ella s'ho ha passat bé. No ha tingut cap mena de por per anar a tocar el morro als cavalls, acostar-s'hi.... i fins i tot, com podeu comprovar, ha experimentat la sensació d'anar en poni. Hem fet unes quantes voltes en un circuit tancat. No sé si serà una gran amazona o no però no ha plorat i ha semblat que s'ho passava bé. Al final, fins i tot ha pintat una papallona que ara tenim penjada a l'habitació. Ja dorm.

Cistell ple

2010-11-07T15:30:00.007+01:00

Matí de visita papal en plena naturalesa. Els Muxach-Domingo han apostat per buscar el recolliment d'una data tan senyalada en el fet micològic i crec, sincerament, que hem deixat el pavelló més que alt. Les proves les teniu aquí, en forma de document gràfic. Pinetells i Ceps. Els ceps ja han passat a millor vida -aperitiu- i de pinetells i rovellons encara en queden. Fins i tot la Lola s'ha hagut de posar el davantal i arromangar-se.
I a la tarda... F1!

Mocs

2010-11-03T07:58:00.003+01:00

Pares del món! Remei infalible per combatre els mocs. Si el vostre fill o filla s'aixeca molt tapat per mocs, està insuportable, plora per qualsevol cosa i en comptes de semblar el vostre fill, sembla el vàstag de Dar Bader, aquí teniu un remei casolà que no falla.... un parell de llesques fines de pa, una torradora i un pot de Nutella... la xocolata, amb l'efecte de la calor penetra al pa i també canviarà l'humor dels vostres fills. La Lola ja torna a ser la nena xerraire de sempre... Ja veieu que, a part d'un substitutiu, la xocolata és un gran resolutiu!

Relax

2010-10-23T11:53:00.002+02:00

Relax. Una paraula que gairebé mai podem dir a cals Muxach-Domingo. Avui és un dia d'aquells. Matí de música, ball de boggie boggie, pintar, regar l'hort, preparar dinar... Aquí tenim a la Lola encara en pijama!!! (11.55)
Ara anirem a dutxar i avui toca dinar aviat perquè la mossa assistirà al primer aniversari d'una amiga de l'escola. A les 16.30 està citada! No fos cas que poguessim fer migdiada. De fet, tampoc tindríem aquesta possibilitat, que a la tarda toca anar a Montilivi a veure si li posem el peu al coll al Valladolid. Vindrà l'alcalde de Pucela? És per desinfectar-nos abans, no fos cas que ens encomanés alguna cosa... je, je. I aquí m'aturo, que aquest blog és de bon rollo.

Hivern

2010-10-12T11:08:00.002+02:00

Diria que l'hivern ens ha visitat d'imprevist. Després de la que ha caigut aquests dos últims dies, avui no sembla que vulgui variar. El dia s'ha despertat gris, amb una mica d'aire i plovineja. La Lola ha presentat batalla a les vuit del matí i això és dur si tenim en compte que ahir vam retirar a les 3 (res especial, sopar a casa amb amics)... Estem consumint casa. Puzzles al sofà, una mica de dibus, dòmino, pintar i ara tota la familia està instal·lada al despatx. Els papes a les tecles i la Lola està repartint els animalons de la granja per sobre del terra de lletres que ens hem decidit a posar en plan parquet tou.
Ja està millor. No pren Dalsy des d'ahir a la nit i no hi ha rastres de febre i, el que és més important, té el coll molt millor. Això es tradueix en bon humor i, independència per jugar. O, més ben dit, no-dependència de papessss!!! A veure quan dura. Aquí la teniu en un primer pla, posant per la càmera.

1 mes d'escola dels grans

2010-10-07T08:06:00.002+02:00

Avui fa un mes que la Lola va començar l'escola. Ho hem celebrat amb una natilla de xocolata i unes galetes maria que, en aquests moments (8:08 am) encara té entre mans. Porta dues cuetes que a la foto no s'aprecien bé però us puc dir que està molt guapa.
Llàstima que els últims dies estigui molt ploramiques i figaflor i ens tingui una mica atacats dels nervis...
Us deixo que em crida perquè, suposadament, hauria acabat d'esmorzar. Vaig a veure.

Culumpius

2010-09-28T08:11:00.002+02:00

Observeu quina melena que llueix la Lola. A l'Escala bufava vent de tramuntana i la combinació del vent amb el moviment d'aquesta espècie de pollet amb molla va donar com a resultat una bonica foto.
P.D. Aquesta foto ha estat seleccionada per la pròpia Lola, que contempla el procés d'actualització del seu blog des d'una cadira plena de coixins perquè pugui accedir al teclat i veure bé la pantalla. Ara la faré firmar:

lllllllllllllllllllllooolllllllllllllllllllllllaaaaaaaaa

Diumenges al sol... i vent

2010-09-27T08:03:00.002+02:00

Ahir la Lola i el papa van desafiar el vent i van sortir a fer un tour fotogràfico-ciclístic per l'Escala. Vam arribar-nos fins a Sant Martí i davant les ruïnes d'Empúries ens vam fer aquesta foto. Després vam enfilar cap a l'Escala on vam passar pel mercat setmanal i vam acabar als columpis de la platja de Riells. La Lola va fer una troballa, per ella, sorprenent. Una ploma de gavià molt tiesa. Ens la vam emportar a casa com a souvenir i durant la tarda vam recuperar el vell/bell art dels escribes i vam dibuixar lletres a les respectives esquenes amb tan original estil.logràfica. S'ha acabat el cap de setmana llarg de rodríguez que tots dos hem viscut.

Formentera

2010-09-07T15:00:00.002+02:00

Foto que inmortalitza el casament d'en Jordi i l'Estel i la culminació de les primeres vacances comme il faut de la Lola, amb avió, ferry, autobús i piscina a tope a Formentera. S'ha portat com una campiona i ni l'ha espantat l'avio ni les sargantanes de l'illa mallorquina. Ha tastat la pizza, s'ha banyat a la piscina (dues coses fins ara, a les que s'havia negat), ha fet passejos amb bici, ha comprat souvenirs i per postres, va portar els anells al seu padrí i a l'Estel i va ballar fins a la una de la matinada tot el que va tocar ballar... després d'haver-se zampat una amanida de llamantol que, en teoria no era per ella, i d'haver assaborit l'aperitiu com si fos l'última cosa que hagués de fer. Sense separar-se del seu cosí Rem, va lluir les seves millors gales sense tacar-se i, el que és més important, sense gairebé ni sentir-se-la. Quan se li demana que sigui una senyora, realment, és una senyora. S'ha guanyat les vacances de l'any que ve.

Escola dels grans

2010-09-07T14:56:00.003+02:00

La Lola avui ha anat al cole dels grans. S'estrena a P3. Després d'un matí marcat per les poques ganes d'acabar les vacances, hem anat a l'escola equipats amb la samarreta dels Stone i la motxil·la de Micky Mouse. Combinació perfecta, no us sembla? A les 9.30 ens han obert la porta, ha deixat la motxil·la penjada al lloc on li havien posat el seu nom i la seva foto. A dins de la motxil·la hi havia una bata, un tupper amb 3 galetes i un formatget i una taça, tot degudament etiquetat. La senyoreta es diu Cristina i els ha rebut amb tots els honors. No ha trigat ni uns segons a començar a jugar. Ens ha fet uns petons i adeu siau. Ara, d'aquí a una hora i mitja l'anirem a buscar. Ja veurem com ha anat el primer dia. I demà, més. Demà, a l'escola en autobús.

Porái

2010-08-31T17:39:00.001+02:00

L'última vega que vam sortir a sopar amb la Lola ens vam prometre a nosaltres mateixos que no ho tornaríem a fer. No vam disfrutar del sopar ni una mica. Vam tornar a claudicar, però, i aquesta vegada la cosa va anar bé. Vam anar a menjar pexitu a l'Escala. La Lola es va posar com el quicu de cargols de mar, musclos, calamars, alguna gambota, sonsos i fins i tot va provar el pop. Diríem que estava excitada... i això que no va beure ni ensumar gens del vinet blanc que es van demanar els papes.

Barca

2010-08-31T17:34:00.002+02:00

Primer passeig en barca de la Lola. Vam anar a l'Estartit i ens vam embarcar al Nuria, un antic bot de pescadors d'uns 10 mts d'eslora. En Rem també venia però es va passar la major part del viatge amb el seu amic Enric. El passeig va durar una hora i mitja. Primer vam anar en direcció nord... passant per la Pedrosa, la Foradada, la Ferriol i les coves. Vam entrar a dins de tot i a les fosques... Després vam anar cap a les Medes i vam veure alguns pexitus. La Lola s'ho va passar molt bé, com podeu comprovar en aquesta estampa turístico-guiri total. Em sembla que haurem de tornar a repetir.

Medes

2010-07-18T11:47:00.002+02:00

Ahir vam anar a la platja a la Pletera. La Lola va aprendre què eren les illes Medes i va oferir-nos aquesta estampa tan estiuenca. Realment, ens ho vam passar pipa fent una piscina de sorra on tota la família va fer-hi xipi-xepi; la Lola, la primera. No para ni un segon i, evidentment, viu rebossada de sorra. A la imatge no surt però anàvem equipats amb galleda, pales i tot tipus d'artilugis per fer formes amb la sorra com un peix que sempre surt amb la cua escapçada. Ahir ens vam esforçar i va sortir sencer!

Summer

2010-07-18T11:45:00.001+02:00

La Lola i l'Andrea cada vegada són més amigues. Es veuen poc però quan es troben connecten. I això que són com la nit al dia. L'Andrea va a la seva bola i la Lola, quan està amb l'Andrea, es deixa anar una mica. Normalment és més aviat prudent. Són pols bastant oposats però s'ho passen bé. Aquí les tenim fent l'animal!

Gospel

2010-07-14T22:34:00.005+02:00

La mama de la Lola canta Gospel i això a la Lola li agrada molt. Ja ha anat a més d'un concert i s'ho passa molt bé. Veu a la mama, canta, aplaudeix i, el millor de tot, li brillen els ulls. El pròxim 25 de juliol la mama canta "por todo lo alto" a Sant Antoni de Calonge. Aquí teniu el cartell que ho certifiquen (la mama canta a Gospelians, no porta ulleres ni té el nas tan gros, no us confongueu...) i aquí us deixo el link per si en voleu saber alguna cosa més de les aficions de la mama de la Lola...

P.D. La mama tampoc porta barba.

Platja

2010-06-23T08:15:00.002+02:00

Aquest estiu els dies de platja s'han de robar i a la més mínima, ens hem d'armar de valor i anar a tastar les fredes aigües de la Mediterrania. La Lola i en Rem ja han coincidit una vegada aquest any. Aquí teniu la fotografia que inmortalitza el moment. Quina parella! Aquí la Lola és més clavada a sa mare que de costum i en Rem és un secall que em recorda no sé molt bé a qui... Aquest vespre es tornaran a veure. Anem a fer la revetlla de sant Joan a cal meu germà. Si li pregunteu a la Lola us dirà que nosaltres anem a buscar la coca i que aquesta tarda, després de sortir de la guarderia, haurà de dormir una estona per estar ben desperta a l'hora de tirar els petards. Sembla que això de la pirotècnia, com a mínim, no l'espanta. Ja tenim alguna cosa guanyada.

Turista

2010-06-15T08:21:00.001+02:00

L'estiu no vol arribar però nosaltres el cridem cada vegada que podem. No em negareu que aquesta és una estampa plenament 'veraniega'... a què esperes, estiu, per entrar d'una... vegada!

Cames elàstiques

2010-06-15T08:15:00.002+02:00

La Lola és una fan de les cames elàstiques. A la primavera ja va tenir la seva primera experiència en això de saltar sobre terra poc ferma i l'experiment va durar poc... un parell de minuts, amb prou feines. Fa quinze dies, però, es va encapritxar de les cames elàstiques de l'Escala i sota la promesa de què saltaria molt i molta estona, li vam donar una segona oportunitat. Van ser més de 20 minuts de saltar i saltar... a la seva manera (diem-ho així). La setmana passada vam tornar a passar per davant de les cames elàstiques i va tornar a demanar d'anar-hi. Em sembla que ja tenim una nova diversió. Avis preneu nota.

Lola Messi

2010-05-20T07:16:00.002+02:00

La Lola és molt fan de Messi. És dels pocs jugadors als que coneix el nom, al marge de Matamala i Kiko Ratón. Ella l'associa a la paraula gol i quan ho menciona tot junt, instintivament, aplaudeix. No és que el seu pare sigui un fanàtic d'aquests del Barça. Ella ha vist alguns trossos de partits i, certament, els viu amb passió. Veu que alguns porten les sabates grogues, uns altres que corren, uns que cauen, que s'abracen, que es semblen al seu amic Mohamed i es preocupa pels nens petits que acompanyen els jugadors dels equips en els partits de la Champions. Aquest dissabte li vam comprar una pilota amb una mica de cara i ulls, després d'uns quants intents amb pilotes toves. És capaç de córrer portant un cert control de la pilota i al mas, inspirada per l'avi, fins i tot es va atrevir a intentar una rabona... encara que ella l'anomena... Ramona!!! Aquí teniu a la pibe.

Lola Stone

2010-04-27T20:32:00.001+02:00

Què més puc demanar? La Lola ja és un fan dels Stones. Aquest matí hem estrenat la samarreta que li va regalar en David i no només li agrada sinó que no se la volia treure de sobre. Evidentment, ha estat la sensació a la guarderia. A ella li agrada perquè és una llengua molt grossa... i al papa, doncs, deixem-ho en que "it's only a picture but I like it!"

L'Hort de la Lola

2010-04-17T19:17:00.002+02:00

Aquí tenim el primer hort de la Lola. Aquest matí hem anat a mercat a comprar cebes, enciams, esbergínies (em nego a anomenar-les alber...), pebrots i tomateres. També hem aprofitat per comprar geranis i dues plantes d'alfàbrega. Aquesta tarda, aprofitant que feia solet, ho hem plantat tot i ho hem regat generosament. La Lola serà la pagesa de casa. Té l'encarrec de regar l'hort cada dia quan torni de la guarderia.
A la Lola li agraden molt les tomates, els pebrots i les esbegínies... i no tant les cebes (diu que piquen) i l'enciam; en menja molt de tant en tant. Però aquestes cebes i aquests enciams tindran un gust diferent perquè seran els enciams i les cebes de la Lola.
Apa, us deixo una instantània del moment perquè pogueu comprovar que no ens estem inventant res. Quan surtin les primeres cebes ja us convidarem perquè si ho hem fet tot bé, en sortiran 50 o 60... i això és molta ceba!!!!

'Colche' nova

2010-03-06T09:32:00.003+01:00

La Lola ha estrenat una vanua-colche (empordanès-cambrilenc) que han estat fent les àvies de Cambrils. És molt xula i -això és més important- a la Lola li agrada molt. Casa perfectament amb la tonalitat de l'habitació. Coincidint amb l'entrada en funcionament de la nova colche (es nota que a partir d'ara faig infrastructures?) vam treure la brana (sí, s'escriu barana però escric com pronuncio) "perquè la Lola ja és gran" però algunes esllavissades han fet que l'hàgim hagut de tornar a posar.
Aquí veiem a la mossa amb algunes de les seves peces fetiche: la kiss estrujada, el xandall tronja i la colche virolada. Per cert, a la guarderia ja saben detalladament que li han fet les àvies de Cambrils. Un petonet per les àvies!

Xefs

2010-03-01T22:37:00.003+01:00

D'esquerra a dreta; en Pol, l'Èric i la Lola. Carnaval a Sant Jordi. Ells amb bigoti, elles amb les galtes vermelles com si fossin heidis. Tots contents i tots abrigadíssims, com podeu comprovar. Per cert, la foto la va tirar la Mar; Li encanta convertir les persones en Van Gogh.

Lola Calleja

2010-02-24T19:57:00.003+01:00

Aquí la teniu, la Lola Calleja. Els que sieu veteranus ja sabeu per on vull anar... Ho veieu o no, quina cara de Calleja que té? Fins i tot, en l'última gala dels premis Goya, vaig arribar a pensar que, de cop, dirien el seu nom. La sap llarguíssima. Pot fingir mal de panxa, tos de fumador de Ducados, son... però està esplèndida, no trobeu? Aquesta és la foto que hi haurà al seu primer carnet escolar. Ja està pre-inscrita a Sant Jordi Desvalls on, aquest curs que ve, inciaran escolarització ni més ni menys que 6 alumnes. Aquesta serà la ratio a la seva classe. Que diguin el que vulguin però d'això se'n diu classes particulars, ensenyament de qualitat. Avui ens han enviat un sms amb tota la informació de la pre-inscripció. El que no tinc clar és si aquest primer any ja haurem d'escollir entre uns esquís o una taula de snow per la setmana blanca!

P.D. Nosaltres també hem obert el període de pre-inscripció per cobrir les vacances, setmanes blanques, verdes i de tuticolori en general. Interessats publiqueu comentari a aquest post. Per descomptat, es valorarà molt l'altruisme.

El tren i el globo

2010-02-11T18:20:00.002+01:00

Trenquem el període d'inactivitat del blog amb una bonica història de trens i globos. La Lola i el seu pare van dedicar el matí de dissabte a viatjar. Vam agafar el tren a Sant Jordi Desvalls i vam anar fins a Girona. Després de voltar per la ciutat disfrutant dels columpios i els tobogans, després d'anar a comprar una funda per la càmera amb la que està feta aquesta foto, vam anar a un xiringuito que els socialistes tenien muntat a la plaça de lleó a pescar un globus. Avis, no patiu! No l'he afiliada (em sembla que la faré apolítica, contrasistema, okupa) però vam, com deia, pescar aquest globus vermell. I així va ser com vam poder aconseguir aquesta bonica estampa. Vam tornar en tren (aquí l'estàvem esperant) i mentre dinàvem, vam explicar l'apassionant aventura a la mama que s'havia quedat a casa 'descansant' de nena i papa per unes hores... que ja li convenia.

Papallona

2009-12-30T20:50:00.001+01:00

Aquest Nadal, sens dubte, és el del Parc Infantil. D'una tacada, la Lola ha tastat el de Tarragona i el de Girona. No direm qui guanya la comparativa, només us informarem que la Lola va sortir del de Tarragona amb cara de gatet i del de Girona volant com una papallona. Quin gran invent! Em sembla que l'any que ve ja tornarem a tenir una cita obligada al parc infantil. Avui, per exemple, s'ha portat com una seda perquè a la tarda havíem d'anar al parc. I no descartaria que l'any que ve toqués anar a patinar sobre gel! Temps al temps. De moment, us deixo aquesta bonica instantània d'aquesta tarda mateix.

Nadal09

2009-12-30T20:47:00.002+01:00

Aquí teniu dues estampes nadalenques de la Lola amb l'Avi "Fanxico" i l'avia "Mavibel" fent el pessebre que, dies després (no gaire) va arrassar la Bruna. Com podeu comprovar, xalaven per igual les criatures grans que les petites... i perquè no veieu la foto del papa i la mama, que per algo són els que gestionen el blog! Apa avis, un pitet?

2009-12-20T09:22:00.002+01:00

Ahir la Lola va veure la seva primera pel.lícula sencera, Buscando a Nemo. La van començar a la tele mentre estàvem sopant (sopàvem tard, sí, però era festa) i els postres ja ens els vam prendre al sofà. Com la santíssima trinitat, el papa i la mama flanquejaven a la Lola (mantelleta a les cames en ristre) i ens vam empassar tota la pel.lícula. Al final, la mossa va arreplegar en Sito i la Rata Benita i el ratolí i ja érem cinc els que veiem la pel.lícula. Li va agradar molt i crec que l'opció anar al cinema comença a ser vàlida. Si la pel.lícula li agrada, aguanta asseguda (anuncis inclosos, en aquest cas) molta estona. L'únic problema és que encara no sabem dir Nemo. Per la Lola és en "Monno".

Nadal

2009-12-17T07:26:00.002+01:00

S'acosta el Nadal i la Lola, vulguis o no, ho nota. Que si pesebre (amb una essa), que si arbre, que si postals, que si anirem a cals avis, que si anirem a esperar els reis, que si farem cagar el tió, que si no es porta bé... No sé si està més avorrida d'estar a casa o farta d'aquest llarg arribar d'un moment de l'any que encara no sap ben bé què acaba de ser però que és molt important, però el cert és que portem uns dies que està una mica insuportable. És un botzinar constant i un somicar permanent. Ara falta poc perquè es desperti. A veure si avui s'aixeca de més bon humor. Ápala, vaig a veure si encara dorm.

Hivern

2009-11-30T18:16:00.002+01:00

La Lola ja està preparada per l'hivern. L'àvia Maribel li ha fet un gorro i una bufanda personalitzades que li estan molt bé. Així de contenta estava aquest matí mentre la seva mare li feia el book personal. Quina cara de pilla!
El papa avui està molt content perquè les seves nenes l'han anat a esperar a l'aeroport de Reus. Tornar d'un desplaçament per motius de feina és una rutina que pot arribar-se a fer pesada però avui tenia més ganes que mai.

Porái!

2009-11-23T07:24:00.002+01:00

La Lola, la mama i el papa van anar de passeig, aprofitant que el diumenge no hi havia futbol! La Lola estava molt contenta amb el vestidet mod que li va regalar en David i va voler, fins i tot, la corbata. A la foto no es veu però lluïa leotardos negres i les kicker's. Estava guapa, com deia ella (de fet, ella deia "molt wapa") i s'ho va passar pipa menjant calamars a la romana, musclos, pop a la gallega i fregant-se les mans amb les tovalloletes amb tuf de llimona que ens van donar al final. Li encanta anar al Restaurant. També vam provar els diferents tobogans i columpios de Roses, que és el lloc que vam triar per anar a passar el diumenge. Fins i tot vam sospitar durant uns moments que no ens hagués fet un sorbet del vinet blanc que van beure els papers perquè a la tarda... estava pràcticament borratxa! No va ser el cas però l'excitació l'hagués fet donar positiu en qualsevol control. N'estem convençuts!
P.D. No es va ni tocar la corbata en cap moment i va disfrutar veient com aterraven els paracaigudistes a l'aeròdrom d'Empuriabrava. Com podeu comprovar a la imatge, en Sito també ens va acompañar.

Pullover

2009-11-11T07:52:00.002+01:00

Les àvies, decididament, s'han abocat de ple a una carrera (i no cursa, que quedi clar, carrera!) que recorda el duel espacial que van viure els Estats Units i la URSS en plena guerra freda. Que si una li fa un conjunt, que si l'altra uns peücs, que si una fa un gorro i una bufanda, l'altra un pullover... Resultat: l'armari ple però la Lola hi surt guanyant. Porta roba de qualitat feta amb molt de carinyu (no voldreu que hi posi estimació??? que, a part de no voler dir el mateix és molt nyonyu), llueix disseny exclusiu i pot presumir de tenir dues àvies que la mantenen coberta full equip durant tota la temporada. Fixeu-vos com n'estava de contenta ahir al matí amb el seu pullover nou. A l'estiu canviarem la llana pel ganxet?

Dancing

2009-11-09T17:41:00.002+01:00

La Lola balla amb el seu avi Francisco al casament del tiet Salva i la Rosa.

Bolets

2009-11-08T11:27:00.002+01:00

La Lola no és una consumada boletaire però ja pot dir que ha anat a gratar marges amb ajuda de bastonet i cistell. Ja sé que els puristes em diran que no s'ha de gratar amb bastó! No ho va fer. Aquí la veiem la mar de contenta posant amb el seu cistell, el bastó i la indumentària necessària per no perdre-la de vista en cap moment. Està asseguda en una cadira natural. En vam trobar unes quantes. Com podeu comprovar, continua igual de pallassa que sempre!

La prova

2009-11-07T18:48:00.002+01:00

La Lola es fa gran. D'això no en dubta ningú i encara que ho pregoni el seu pare, res més evident que una imatge. Aquí la teniu. És de Sant Narcís. Per primera vegada la Lola va pujar a una atracció de les que es poden considerar "de grans". L'any passat, per Sant Genís, va pujar a l'escalextric amb en Rem però aquest octubre ha tastat les atraccions de grans i, com podeu comprovar per la cara de la nena, amb satisfacció. Un meneito als indis és un bon inici. La del darrera, cofoïa, és la seva mare. No la van pintar ni li van posar plomes però em sembla que també s'ho va passar bé. "Jau, jau, jau!"

Prinshesa i prinshés

2009-10-06T19:51:00.004+02:00

Els tiets de la Lola ja estan casats. Aquí teniu un parell de fotos d'una diada històrica. La Lola, com podeu comprovar, anava molt guapa però els figurins de la jornada, evidentment, eren el tiet Sergi i la tieta Sheila. La Lola, com sempre, va clavar-ho. La tieta era una "prinshesa" i el tiet, evidentment, un "prinshés". Està tot dit, no? L'inici de la cerimònia ens el vam perdre perquè com que la Lola és una nena gran i ja va sense bolquers, va tenir una urgència i vam viure els primers instants al lavabo. I com que un casament no és un casament si no té anècdota, la Lola va protagonitzar-la. En el moment d'anar a entregar el ram amb els anells (que la Lola havia custodiat amb fe i fermesa absoluta), va decidir que no era un bon moment i que no li donava la gana. Sort de l'avi!

Tieta Shela i Tiet Xerxi

2009-09-28T19:48:00.001+02:00

La tieta Sheila i el tiet Sergi es casen i la Lola està molt contenta perquè es posarà molt guapa i els portarà els anells. "Jo", diu la Lola quan sent el que estic escrivint (perquè la tinc a la falda i vaig dient en veu alta tot el que escric). Hem estat veient fotos aquesta tarda i aquesta és la que ens ha agradat més per posar-la al blog. La tieta Sheila somriu i el tiet Sergi (Xerxi) fa cara de circumstàncies però no hem trobat cap foto en la que tots dos somriessin. La Lola els estima molt ("si"). "Se casa el tiet xerxi i la tieta shella se casa... tiet xerxi, tieta sheila i la benitaaaa!!" Han estat les últimes paraules de la Lola abans d'anar a sopar, que ja és hora.

Pípi

2009-09-24T07:23:00.002+02:00

Us pot semblar que aquesta foto és de la Lola. Una de les seves moneries habituals davant de la càmera, podeu pensar. Però no. No és la mateixa Lola de la que parlàvem als anteriors posts. És una Lola que pesa menys, sobretot als matins. Ja no porta aquells bolquers que pesaven lo seu. Ara és gran i fa el "pípi" a "l'ulinal". Ha costat una mica però em sembla que menys del que a nosaltres ens sembla. El primer cap de setmana la fregona i nosaltres (sobretot la Mar, perquè un servidor era a Sant Sebastià el diumenge) érem tot un. Però el dilluns la cosa va canviar... i dimarts i dimecres ja no s'ha escapat ni un pipí i cada cop presenta menys resistència a asseure's a l'orinal. En tenim tres, això sí. Un és cadira, l'altre fa música i el tercer és petitó i perfecte per portar de viatge.
Aquesta foto la vam fer dimarts a la tarda. Celebràvem que ja quasi portàvem dos dies fent-ho "tot dins". Estava contentíssima. A més, ara porta calcetes com les nenes grans, de tots colors... Ara, d'aquí a una estona la despertaré i farà el pipí matinal. Espero que no hàgim cantat victòria abans d'hora.
P.D. No us la menjaríeu?

Cashament

2009-09-14T15:22:00.002+02:00

La Lola ha anat al seu primer "cashament". Al d'en Litus, l'onze de setembre. No estava en la seva millor versió (tenia una mica de febre) però va aguantar com una campiona. Aquí la veiem amb la seva mare amb cara de satisfacció quan van veure l'aperitiu.
Será, només, el primer dels tres que tenim aquest any. El segon, el de més compromís. Es casa el tiet Sergi i la tieta Sheila i ella ha de portar els anells.
Ja va prendre nota. També va dir-li un "felitats" a l'Arnau, en fill d'en Litus i la Teresa. El van batejar el mateix dia.

Amiguets

2009-09-10T07:36:00.001+02:00

Aquí teniu la Lola i en Jan al Bar de Colomers. En Jan és el fill d'en Jordi i la Clara i aquests últims dies s'han vist sovint. A la platja, a una festa de pallassos a Colomers, a casa preparant coses per al casament d'en Litus -que és demà-... no es pot dir que siguin amics perquè, de moment, conviuen perfectament aïllats un de l'altre. La Lola és força sociable fins que li entren al seu espai i en Jan encara va molt a la seva. El primer acostament va ser davant d'aquest ordinador en el que escric aquestes ratlles. La Mar treballava amb unes fotos en les que apareixia en Jordi, el pare d'en Jan i la Lola i en Jan van intercanviar les seves primeres paraules. Res seriós... "aquest és el teu papa", "ara ja no hi és", "mira'l, ja ha sortit!"... el seu primer diàleg. Será l'inici d'una llarga amistat?

El final del verano...

2009-08-27T08:00:00.002+02:00

La familia Muxach-Domingo comença a donar per acabat l'estiu. Com cada any, ho vam escenificar amb un "posado" a la platja de Cambrils. És una de les poques oportunitats que tindreu per veure la Lola amb el seu pare i la seva mare junts perquè quan un no està al futbol l'altre té un marron a l'hospital i vice-versa. La Lola em reclama en aquests moments perquè deu tenir ganar (ahir pràcticament no va sopar). Són les 8 del matí i un altre dia d'interrogatori agotador comença (papa, què fas?)... I ja fa més de mitja hora que ens està fent saber que està TOTALMENT DESPERTA.

Felitats Iaia!

2009-08-22T09:45:00.002+02:00

"Felitats iaia". I la Iaia, com podeu imaginar i com podeu comprovar a la foto; molt cofoïa cada cop que la seva néta ho repetia i escatimava el -ci- que va al mig. Ho vam anar a celebrar amb un espectacular arròs de llamàntol (a l'estartit en diem llubegà -evidentment, no escrit així-) i un pastís que, en la foto no s'aprecia però, a part de ser molt bo, lluïa espectacular amb un parell de bengales flanquejant el 80 amb un cert toc infantil i divertit amb el que el van coronar. La iaia es va estalviar haver de bufar -i algú haver de colocar- 80 espelmetes petites.
La Lola n'està molt de la seva iaia tot i que a vegades, quan es vol fer l'antipàtica -la Lola, vull dir- no faci el petó de rigor. Els braçalets que li ha regalat aquest estiu li agraden molt i sap perfectament que els hi ha regalat "la iaia paquita".

Caballitus

2009-08-15T08:36:00.002+02:00

Ahir vam anar a Platja d'Aro amb la Lola i en Rem. Teníem fitxes per anar al Magic Park. Hi vam estar una estona i després vam anar al PP's park, que sona molt malament però que, com a parc, és força divertit. En la foto podeu veure que semblàvem uns autèntics turistes, sobretot la Lola, que porta les seves ulleres de sol. Demà penjaré una foto d'en Rem fent voltes de campana a la goma.
Apa, anem a posar-nos els banyadors (en Rem s'ha quedat a dormir i la Lola està super contenta) i marxarem cap a la platja a agafar gana perquè després, ens espera un dinar a ca l'àvia Maria. I ja sabeu què vol dir anar a dinar a ca l'àvia Maria.... que s'ha de tenir molta gana!!

Xaculata

2009-08-12T13:28:00.002+02:00

Ahir vam anar a sopar i ens vam equivocar de lloc. Nosaltres vam acabar a casa fotent-nos un lingotazo de sal de fruites però la Lola té un estomac galvanitzat perquè es va fotre tots els calamars a la romana i els musclos amb aquella alegria. Després vam anar a fer un gelat. La Lola es pirra pel de xocoalata com podeu comprovar -no enganyo-. Què vol dir això? Tant petita i ja patint mal d'amors? Li haurem d'explicar alguna cosa i sobre els llocs que s'han triar per anar a sopar també, encara que millor que no prediquem amb l'exemple! Ahir la vam cagar... tot i que la Lola va salvar l'honor de la família.

Múquica

2009-08-10T12:56:00.001+02:00

A la Lola li agrada molt la música. Ella encara no ho diu bé. Diu "múquica" però es fa entendre. Aquí teniu una imatge captada fa molt pocs dies a Salou en una 'fiesta latina' que tenien muntada al passeig. Com podeu comprovar, és a punt d'entrar en trance i en altres imatges d'aquesta mateixa sèrie, fins i tot se la pot veure amb els ulls en blanc.

Bakasions

2009-07-30T20:34:00.002+02:00

La Lola, en Sito i la Rata Benita se'n van de bakasions a cals avis de Cambrils. És requisit indispensable perquè els papes puguin anar de bakasions a Londres. En aquests moments estem acabant de fer la maleta. Sembla que els que marxen a Cambrils són la família real britànica. Una bossa per la roba, una bossa per les sabates!!!!, un cotxe portàtil, un cotxet, una cadireta, una maleta amb joguines (no ho dieu a ningú però a dins hi ha la Benita i en Sito, sorpresa!!!!), un orinal, 60 panyals... la Scénic ja va catxada i tot. A veure com se'ns donen, demà, els 200 kms d'autopista en solitari amb la nena al darrera. Sortirem aviat per no trobar trànsit i perquè la mossa no se'ns acalori.
Els avis, en aquests moments, deuen estar cuidant els últims detalls perquè la seva reina es senti com a casa.
Ella ja ho sap que marxa a cals avis. Està excitadíssima, diria. Bé, us deixo que haig d'anar a empaquetar alguna cosa que encara queda per aquí.

Convidats

2009-07-28T16:05:00.002+02:00

La caseta de la Lola ja ha tingut convidats. L'encarregat d'inaugurar-la va ser el padrí Jordi. Aquí veieu a fillola i padrí saludant des d'un dels finestrals de la 'mansió' de la més petita de la família Muxach-Domingo. També hi va entrar l'Estel, la mama i el papa. El menjar va ser per tots el mateix. Unes quantes cullerades d'aire (li encanta Ferran Adrià!), remenat d'aire a la taça i plats plens de Tramuntana de l'empordà. La casa és mòbil i en aquests moments està acampada a la sorrera: perquè no estigui al mig del patí i perquè no voli cada cop que bufa el vent que, pel meu gust, és massa sovint. Apa. Me'n vaig a buscar la Lola i a veure quina cara fa quan li digui que avui anirà en "teennn" fins a Girona. Espero que s'ho agafi bé.

La Lola en fa 2

2009-07-22T21:49:00.002+02:00

La Lola ja té dos anys i ho hem celebrat com si n'hagués fet tres. Ho vam celebrar el diumenge a cals avis de Tarragona, ho va celebrar ella amb els de la guarde el dimarts (el dia que va néixer, de fet) i ho hem celebrat aquesta tarda amb la família d'aquí. S'ho ha passat molt bé i ha estat molt contenta amb tots els regals. Les Croks que li ha regalat la Vanesa, no se'ls ha tret de sobre; el Senyor Patata del padrí Jordi també ha fet furor així com la Hello Kitty que li ha regalat en Rem. Se n'ha anat a dormir amb ella. No sé com s'ho agafaran en Sito, en Nill i la Rata Benita... però em sembla que ja saben que, en aquest sentit, la Lola és força promiscua! S'ha afartat de cheetos, patates xips i olives. Avui no hi ha hagut ploralles per sopar ni confinament a racons. Només ha botzinat una mica per anar a dormir però, més que res, perquè no ens desacostuméssim.

Rem

2009-07-08T18:47:00.002+02:00

Aquest cap de setmana vam anar al concurs de gossos de Vidrà. La Lola s'ho va passar bomba, però no pas pels gossos i les ovelles sinó perquè va patrullar tot el dia amb el seu cosí, en Rem. Quan vam tornar, els jocs van continuar a casa. Aquí els veiem pintant tots dos, molt concentrats. Tot i la diferència d'edat, s'entenen molt bé perquè en Rem és un sol. Coincideixen menys del que voldríem però cada vegada que passen una estona junts, la Lola en queda enamorada. Ja fa tres dies que no el veu però pregunta per ell. En Rem va aconseguir una cosa que a nosaltres ens és impossible: que la Lola segui a pintar en la seva taula i cadires a mida. Ara, quan escric aquestes ratlles, la Lola no para d'assenyalar la pantalla i repetir "en Rem!".

Pipi

2009-07-06T21:44:00.003+02:00

La Lola es va banyar per primera vegada fa uns dies a Cambrils. Aquest any li costa molt ficar-se a l'aigua i, com podeu comprovar, va fer falta que el papa també entrés a l'aigua. Tot s'ha de dir, el papa també es ficava a l'aigua per primera vegada.
Però el gran moment iniciàtic d'aquest pre-estiu s'ha produït aquesta tarda. Després d'haver-nos fotut canari en més d'una ocasió, aquesta tarda, la Lola ha demanat de fer pipi a l'orinal (d'aquí a quinze dies farà dos anys). La seva mare, com sempre, li ha tret el paquet i l'ha deixat jugant amb el seu orinal rosa. Després d'una bona estona en silenci al lavabo i veient que l'orinal no era transportat d'un lloc a l'altre, com sol ser habitual, la Mar s'ha estranyat i ha fet la pregunta d'el milió. Que ja has fet pipí, Lola? La resposta ha estat contundent i afirmativa. Hi havia pipí i caca.
M'he oblidat de dir al principi que aquesta confessió tan escatològica només és apta per avis, que segur que, en comptes d'arrufar el nas, ara tenen un somriure d'orella a orella. Haurem d'estar atents a les bones costums de la Lola. Que durin!

Boníssim amb cues

2009-06-11T16:36:00.001+02:00

La Lola ha passat uns dies una mica xungos, pel que és habitual en ella. Ha tingut febre, ha vomitat diverses vegades... però hem recuperat la normalitat aquest matí. Ahir al vespre ja no va haver de prendre aquest miracle que es diu Dalsy i al matí estava fresca com una rosa. Per celebrar-ho, el papa li ha fet dues cues (Llongueras, aficionat!) i li ha donat un Petit Suisse de talla XL. Ara es veu que en diuen Danonino, suposo que per la mateixa raó que al Mr.Proper van passar a anomenar-lo Don Limpio. A casa, però, aquests iogurts es coneixem com un "iogurt boníxim". Sí, amb ics.

Picnic

2009-06-03T21:07:00.002+02:00

Després d'uns quants dies de batalla diària per sopar i esmorzar, avui hem decidit tallar completament el mal rotllo i sopar a la terrassa. Asseguts al replà, amb la cadira-orinal com a aliat i amb l'escenari de l'abricoquer de la veïna i els camps llaurats dels costats la Lola s'ha menjat sense rechistar la sopa de fideus, amb rechistància mínima el peix a la planxa, ha continuat defugint l'abricoc, ha porquejat una miqueta la xíndria i ha devorat amb fruició el iogurt artesanal de cabra. Entre Bé i Notable, podríem dir. A veure com ens superem.

P.D. Petita victòria del Papa! Avui ha aconseguit plantificar la Lola a la guarderia amb dues cues com déu mana (no sé què diu déu sobre les cues de les nenes) i, a sobre, ben alineades. Com ho he aconseguit? Encara no ho sé. Demà veurem si ha estat flor d'un dia o, realment, he nascut per això.

P.D.2. Avui estrena el pijama d'estiu perquè fot una calda que estella les pedres i, el que és pitjor, rebull els peus.

En Sito al Tután

2009-05-29T19:46:00.002+02:00

No m'he tornat boig ni s'ha vist alterada la meva facultat de parla. En Sito (aquí el teniu en primer pla) ja sap el que és gaudir de les emocions fortes del tubogan (tután). La Lola se'l va emportar l'últim dia que hi vam anar i no va tenir cap mirament en llençar-lo uns segons abans que ella també es deixés caure per la brillant baixada.
El peluix no va dir ni mu. Li devia agradar. El cas és que no en va tenir prou amb precipitar-lo dues o tres vegades (imagino que per en Sito això de baixar per un tubogan deu ser com fer puenting) sinó que també el va posar a sobre del "tallumpiu" (no només parla malament com el seu pare sinó que cola tés en comptes de cés). El drapet va acabar agafant una marejada i quan vam arribar a casa no gosava aixecar el cap.
En fins, que la mossa creix. Aviat penjaré una foto amb el xandall de l'escola (l'estrenava avui), un barret de cuiner sui-géneris i un plat amb dos pinxos (o brochetes, iaia?) de fruita!

OT

2009-05-24T07:08:00.002+02:00

La Lola canta pels descosits. Quan anem en cotxe, la Scénic es converteix en l'Academia d'OT. El sol solet i La Nina són els hits del moment. La seva mare canta i quan fa la pausa, ella coloca la paraula adhient. És tan repetitiva com perfeccionista. De tant en tant, es desmarca cantant ella sola. Encara que s'inventi la lletra, no desentona, i pots determinar perfectament què està cantant. Tampoc defuig de la fusió. La Mar comenta, mig en conya, suposo, que no descartem que haguem d'anar a OT. Jo espero que no, que el programa hagi passat a millor vida però si fes falta, reconec que hi aniria.

Compis

2009-05-22T19:57:00.002+02:00

La Lola i l'Andrea -la filla dels nostres amics Toni i Ana- ja són amigues. Tot i la distància -ells viuen a Cambrils- ja s'han vist algunes vegades i l'última s'ho van passar pipa al mas de l'avi. Van estar-se hores al columpio (jo ho dic així, què passa Puntí!), al tobogan, empaitant la Pepa i la Bruna -les gosses del meu cunyau i de la iaia-, traginant pedres, arrabassant herbes i, com podeu comprovar, degustant el iogurt casolà. Quina treva més deliciosa! Això sí que uneix... un iogurt casolà sota un arbre. D'aquí a dotze o tretze estius (suposo que serà abans)... quina por! Amb Salou i Cambrils al costat... i Tarragona! i València! Però encara queda molt. De moment, un iogurt casolà sota l'arbre del mas de l'avi és un gran inici per a una amistat. Això no m'ho podeu discutir!

Muntatge

2009-05-10T12:12:00.002+02:00

Aquí tenim a la Lola amb un joc de peces. Li agrada més del que ens podíem imaginar. Ella s'agafa les peces petites i les grans són perquè el papa o la mama muntin estructures. Tot comença amb un "sheu aquí!" i ja et dóna les peces perquè comencis. Mentrestant, ella es dedica a recopilar tots les peces menudes i a fer una gran columna. Quan la té feta te l'ensenya i llavors, recollim.
El cap de setmana passat va ser especial perquè teníem inquilins poc habituals. En Mariano i la Mariana, dues periquites que s'han convertit en mascota de la guarderia, estaven a casa de colònies. Els vam haver de donar de menjar, beure i rentar-los la gàbia cada dia. La Lola estava molt contenta i, de tant en tant, s'aturava, et manava callar i preguntava "sents?". I, certament, es sentien. Un altre dia parlarem de l'hort de la guarderia i de la maduixera que tenim a la finestra.

Úpali, avi!

2009-04-16T08:41:00.003+02:00

Aquest és un missatge exclusiu per l'avi Francisco. Avui la Lola s'ha despertat de molt bon humor i ha dedicat els primers minuts de la jornada a repetir amb insistència una expressió: "Úpali, avi! Úpali, avi!" Quan li he explicat que aquesta setmana vindrà l'avi a veure-la ha aplaudit i ha dit "Bravo!" Ja veieu. Té memòria i comencem a estar convençuts que diu les coses amb tot el sentit del món. Ara mateix la tinc asseguda a la falda i és ella qui dirigeix la meva mà mentre va dient: "mà, mà, mà". Per cert, avi, tenim una pilota nova de color groc a punt al pati per xutar. La Lola és esquerrana. Marem a cole.